Estacions que queden enrere

El dels trens i les vies a Catalunya és un estat infame. Dissabte centenars de persones a Tarragona, Valls, Segur de Calafell i altres ciutats van clamar-hi en contra. La responsabilitat del caos ferroviari, t’ho miris com t’ho miris, és d’Adif, Renfe i els partits que han governat a Madrid.

Per això no entenc que l’ANC se’n desmarqués, diu que per la voluntat de les plataformes convocants de «despolititzar la manifestació», cosa que segons l’Assemblea blanqueja els partits i sindicats «directament responsables del desgavell ferroviari». 

És com si la mateixa ANC, artífex de les manifestacions unitàries de l’11 de setembre, no les organitzés perquè hi participen partits que fan descarrilar l’independentisme. Que hi participin i si els manifestants els xiulen, ben xiulats seran. A les manis no s’hi va a blanquejar.

L’ANC afirma que no és «contrària al fet que els seus associats, voluntaris i simpatitzants» hi participessin. Només faltaria, seria dictatorial! Em sap greu per l’admirat savi de Porrera que presideix l’Assemblea però fa temps que l’organització no és nacionalment el referent que era. No és això, Lluís, no és això! Hi ha assemblees locals de l’ANC que funcionen però altres han plegat o vegeten somortes.

El país continua via endavant i hi ha ‘estacions’ on baixa gent i en puja de nova. Estacions que deixem enrere: les que no ens han portat a l’estació de destí que els reclamàvem des de fa anys, quan va començar tot: trens que funcionin, de país normal. Que és el contrari de ‘normalitzat’.

«I és per això que els trens de mercaderies no han de passar per la costa.»