Bombes per la pau

Fora del preceptiu recolliment familiar, en aquesta primera part de les festes de Nadal —que sempre és la que es fa més pesada— he practicat només dues activitats diguem-ne socials. De les dues n’he sortit amb un notable afany de misantropia i destrucció. En la primera ocasió, aquest noi nordista tan simpàtic dit en Peyu va tenir la gentilesa de convidar-me a l’estrena de l’obra que fa amb Albert Pla al Coliseum de Barcelona, ‘Hamlet’. Una autèntica xarlotada per riure una estona. El que no feia tanta gràcia era la platea, infestada amb tota la catalanor tevetresina imaginable. 

Realment, és un miracle que amb aquest nivell de celebritats de pa sucat amb oli al capdavant dels mitjans, encara existim com a poble. Vaig tenir la certesa que d’haver caigut una bomba al Coliseum s’hauria salvat el català i s’haurien arreglat tots els problemes del país. Jo inclòs. L’endemà vaig anar a veure el Pessebre de Sorra de la platja de la Pineda. Va ser encara més traumàtic. 

Les figures d’enguany, pel que sembla, volen evocar els moviments pacifistes dels anys 60. Hi ha de tot: micos, tribus africanes, refugiats ofegant-se a la mar, un polític cagant en un vàter i si t’hi fixes una mica, un Naixement, cap al final. Anava amb el nen i li vaig haver d’explicar que és un porro de maria, perquè calculeu la magnitud de la tragèdia. A mi, amb la transgressió i la conscienciació política sempre m’hi trobareu. Però amb aquestes demostracions fofes de la bona voluntat ens hi enganxarem els dits. El dia que comencin a ploure les bombes de veritat, no les metafòriques, ens agafaran amb els pixats al ventre. Bon any nou i alegria, que ja falta poc.