El cost de llençar la tovalloleta

Les xifres són eloqüents i preocupants: 168 tones anuals de tovalloletes humides llençades pel vàter a Reus, gairebé mitja tona diària que acaba col·lapsant la xarxa de sanejament municipal. Aquesta realitat evidencia un problema que va molt més enllà de la gestió tècnica: la persistent manca de consciència ciutadana sobre l’impacte de les nostres accions quotidianes. La crida d’Aigües de Reus i Aqualia amb motiu del Dia Mundial del Sanejament posa el dit a la nafra d’una contradicció social: malgrat les nombroses campanyes de sensibilització, tres de cada quatre incidències a la depuradora segueixen provocades per tovalloletes. No és un problema de desinformació, sinó d’actitud. Sabem que no s’han de llençar pel vàter, però ho continuem fent. L’excusa de la biodegradabilitat amaga un error conceptual greu que cal desmuntar definitivament. Biodegradable no significa dissoluble en aigua. Les tovalloletes tarden anys a descompondre’s i, mentre tant, s’entrelliguen formant masses que col·lapsen bombes i canonades. El resultat és tan tangible com costós: més operacions de manteniment, més recursos destinats a resoldre problemes evitables, més despesa pública que acabem pagant entre tots.