Joves i futur

Els sindicats han tornat a sortir al carrer aquest 1 de Maig per expressar les seves reivindicacions. La tasca sindical és especialment rellevant perquè són organitzacions capacitades per assumir representacions col·lectives que els treballadors, per si sols, difícilment podrien dur a terme. 

N’hi ha, a més, que tenen una representació sectorial especifica, la qual cosa els atorga un major control i capacitat d’intervenció en aquelles demandes concretes que es donen en àmbits molt concrets, com ara l’ensenyament, per exemple. En aquest 1 de Maig hi ha hagut unes reivindicacions generals que són assumides pels sindicats en l’àmbit general com a línies de treball, i a tot arreu s’han repetit.

És el cas de la reducció de la jornada laboral, impulsada per la ministra de Treball, Yolanda Díaz. Però no ha estat tot. Una evidència de les protestes sindicals és la manca de gent jove. I no serà perquè es tracti d’un col·lectiu que gaudeix un panorama esperançador, ben al contrari. 

Malgrat que les dades de l’atur juvenil han experimentat una lleugera millora els últims anys, continua sent un percentatge elevat i les perspectives socials, com l’emancipació o l’adquisició o lloguer d’habitatges, no ajuden a dibuixar un futur millor.