Un conte que fa de pont cap a una nova llar

L’arbre de Nadal que il·lumina la plaça Verdaguer compta amb 5.300 bombetes, tantes com infants hi ha actualment a Catalunya que esperen una família d’acolliment. Més de 400 d’aquests són a les comarques de Tarragona. Així ho explica el tòtem informatiu que la Fundació Casa Sant Josep ha instal·lat durant les festes, just al costat de l’estructura lluminosa. Ahir, però, no eren ni els colors ni la brillantor de l’arbre els que captivaven l’atenció dels més petits, sinó la veu de la Roser Bonet i els dibuixos de la Montse Bernaus, que mantenien més d’una desena de nens i nenes hipnotitzats amb les aventures de l’Aimar.

Aimar, és moment de navegar és un conte editat per la Fundació Casa Sant Josep i il·lustrat per Bernaus, que ahir a la tarda va acompanyar l’animada narració de Bonet, contacontes col·laboradora de la Cooperativa Cuentropía. Ambdues van ser les encarregades de compartir la història de l’Aimar, un nen que ha d’iniciar un viatge fins a la seva família d’acollida. Probablement la major part del públic mai hagi viscut una experiència similar. Tampoc havien tingut l’oportunitat de llegir o escoltar el relat, ja que el conte no està a la venda, sinó que és una eina pedagògica creada per als infants que sí que hauran de viure aquesta travessa.

«Té una doble finalitat. Està creat per acompanyar els nens i nenes que estan fent aquest procés de canvi, però també és una eina de sensibilització, perquè altres infants coneguin aquesta realitat i els que l’han de viure no se sentin diferents ni estranys», explica Gemma Marcos, responsable de la fundació. No és la primera vegada que la història de l’Aimar surt del CRAE i arriba als carrers de la ciutat, que ja va poder gaudir d’una sessió de contacontes durant les festes de Santa Tecla. La iniciativa també ha passat per altres municipis tarragonins, com Salou o Montblanc.

«Sempre és molt ben rebuda, perquè l’Aimar no deixa de ser un nen com ells. Els agrada fer les mateixes coses i poden sentir-s’hi identificats», diu Bonet. «Explicar el conte en aquest format té els seus reptes, perquè és una història molt concreta, però també és molt bonica i arriba molt endins. Depèn molt de l’edat del públic; si són més petits teatralitzo més, em centro en aquelles accions que fa l’Aimar que els poden resultar més properes. En canvi, amb nens més grans puc parlar més de sentiments, de la seva relació amb la mare biològica i la nova família d’acollida», afegeix.

«De vegades el mar està tranquil, però d’altres es mou molt i no s’hi pot nedar», explicava ahir a l’inici de la sessió. A partir d’aquesta metàfora, el conte narra el viatge del protagonista, que ha de deixar la seva illa d’origen, envoltada d’aigua tèrbola, per iniciar un procés d’acolliment. «Tot està ple de simbolisme», assenyala Bernaus. «Les illes representen la família d’origen, el centre d’acolliment i, al final, la família d’acollida». En aquest recorregut, l’Aimar no està sol: el Pepitu —una gavina— l’acompanya en tot moment. Simbolitza els professionals del centre. També apareix a les primeres pàgines del conte a través de dibuixos fets pels mateixos nens i nenes del centre. «És un petit homenatge perquè se sentin part del llibre», apunta la il·lustradora.

La sessió es repetirà aquest divendres, a les 17.30 hores.