Què és Ca l'Ardiaca? Descobreix la història oculta del palau medieval de Tarragona

Ca l’Ardiaca, un dels edificis històrics més emblemàtics de Tarragona, ha estat declarat recentment Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) per la Generalitat de Catalunya. Aquesta declaració arriba en un moment crític, ja que l’immoble es troba en un estat de conservació preocupant, amb danys estructurals que amenacen la seva integritat.

Construït entre els segles XIII i XIV, Ca l’Ardiaca ha tingut un paper fonamental en la història de la ciutat. Originalment, va ser la residència de l'ardiaca major de la catedral de Tarragona, una figura eclesiàstica de gran rellevància en l'administració de la diòcesi. L’edifici també ha acollit diferents usos al llarg dels segles, incloent-hi funcions administratives i culturals relacionades amb la gestió del patrimoni eclesiàstic. A més, en un moment de la seva història, va albergar la Casa de la Pia Almoina, una institució benèfica dedicada a l'ajuda als més necessitat fet que li ha donat un dels noms pel que se'l coneix.

El segle XIX, als baixos, hi havia el taller de l'escultor estatuari Bernard Verderol, el qual es convertí, per raó de l'afluència de literats, músics, poetes, etc., en l'ateneu tarragoní de la classe obrera. Després va ser seu del Museu Molas, que va acabar traslladant-se a la Casa Castellarnau, al carrer Cavallers. El 2012 es va aprovar un pla per convertir l'edifici en un hotel de luxe, cosa que mai no s'ha acabat duent a terme.

L’edifici consta de planta baixa, planta noble, altells a diferents alçades, cobertes i terrasses. El pati és l'element principal entorn del qual giren la resta d'estances, i presenta en el seu interior una escala de dos trams. La planta baixa mostra tota una sèrie d'arcs apuntats i rebaixats. La façana que dona al Pla de la Seu té una tipologia constructiva diferenciada: mentre que la planta baixa està construïda amb carreus de mida mitjana, les plantes superiors són de tàpia, amb estructures de pedra només en les cantonades, finestres i finestrals.

A la planta baixa s'obren diferents portes amb arc rodó i una d'arc apuntat amb l'escut heràldic d'Arnau de Montoliu (1312-1327). A l'altura de la primera planta s'observen tres finestrals gòtics, dos dels quals estan arrebossats i emmascarats per reformes posteriors. La porta d'accés principal està situada a la façana que dona a la catedral, amb un arc rodó, i a la primera planta es troben tres finestres emmarcades amb elements lobulats, una de les quals es reconvertí en balcó en una reforma posterior.

El seu estil arquitectònic reflecteix les característiques dels palaus urbans medievals, amb un pati interior i diverses estances nobles que conserven elements decoratius d’època. No obstant això, la falta de manteniment en les darreres dècades ha agreujat el deteriorament de la seva estructura, fins al punt que l’Ajuntament i la Generalitat va haver d’intervenir d’urgència per evitar danys irreversibles.

La declaració de BCIN suposa un pas clau per garantir la preservació de Ca l’Ardiaca, permetent que es destinin recursos específics per a la seva restauració. Amb aquest reconeixement, es busca protegir aquest llegat històric i assegurar que pugui continuar sent un testimoni de la història de Tarragona per a les futures generacions.