La ciutat de Tarragona que trenca la barrera dels 110.000 veïns: supera Girona en habitants

Reus ha superat per primera vegada en la seva història la barrera dels 110.000 habitants. Segons les darreres dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) i de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), a 1 de gener de 2025, la ciutat va arribar als 111.000 residents, fet que suposa un creixement de l’1,5% respecte a l’any anterior i marca un nou rècord demogràfic.

L’increment poblacional s’explica principalment pel creixement migratori. El balanç natural continua sent negatiu, ja que durant 2024 es van registrar 939 defuncions davant 826 naixements. En canvi, el saldo migratori és clarament positiu, amb l’arribada de persones procedents d’altres municipis catalans, de la resta de l’Estat i de l’estranger.

Les dades municipals apunten, fins i tot, a una xifra superior. A començaments de febrer, el padró de Reus comptabilitzava 114.213 habitants, encara que 3.154 d’ells es troben encara en procés de revisió. La capital del Baix Camp va superar per primera vegada els 100.000 habitants el 2006, en ple auge de la bombolla immobiliària.

El màxim anterior es va assolir el 2008, amb 107.770 persones, abans d’iniciar un prolongat descens que no es va revertir fins la dècada de 2020. No va ser fins el 2023 quan es van igualar i van superar aquells registres.

Quant a l’estructura de la població, el 51,26% són dones i el 48,74% homes. Les persones de 65 anys o més representen ja prop del 20% del total, mentre que els menors de 14 anys se situen entorn del 15%, una radiografia que reflecteix l’envelliment progressiu de la població.

Amb aquestes dades, Reus es consolida com el desè municipi més poblat de Catalunya, per davant de Girona, i només per darrere de Tarragona en l’àmbit provincial. El regidor de Serveis Generals, Hisenda i Bon Govern, Manel Muñoz, atribueix aquest dinamisme a la ubicació estratègica de la ciutat, la seva oferta cultural i de serveis i la seva capacitat per generar feina, especialment en sectors com el comerç, l’agroindústria i les tecnologies de la informació.