Un antropòleg assegura que els bars dels camps de futbol són «un centre neuràlgic de relacions»

Emili Pons és un home assidu als camps de futbol i als seus bars. Hi va, seu, observa el seu voltant. No és un home qualsevol. Antropòleg i investigador predoctoral, els estadis i les relacions que s’hi generen entorn la gespa centren la seva tesi. «M’estic adonant que, quan vaig als camps de futbol, no és tot el que la gent pensa —insults, agressivitat—, sinó tot el contrari», afirma.

El bar i el públic acostumen a tenir en l’imaginari col·lectiu una noció negativa, vinculada amb abusos verbals i comportaments inadequats. Amb la seva experiència, Pons destaca que, negativa, no n’ha sentit cap de paraula. «No hi ha enfrontament perquè la gent va allà a passar-s’ho bé», afirma. Això es tradueix, també, en el fet que, quan acaba l’entrenament, la primera conversa entre pares i fills no acostuma a centrar-se en el resultat, la victòria o la derrota. Subratlla que aquestes eren unes observacions inicials i que «no vol dir que no hi hagi insults», si bé «el que sí que m’estic emportant és que la gent necessita un lloc per passar-s’ho bé, per desconnectar, per deixar anar els problemes, i quan va al camp de futbol a portar els nens ho aconsegueix».

Pons hi ha descobert un comportament «espatarrant». «És cor», relata. Recorda mares desitjant que el seu fill tingui un futur en el futbol, o que gaudeixi de més minuts sobre el terreny de joc. D’altres, parlant de maldecaps que han viscut. I això és perquè, més enllà de l’activitat esportiva, els camps i els seus bars s’han convertit en un racó singular de reunió per al veïnat del barri. «És un centre neuràlgic de relacions personals», analitza l’investigador, que ha detectat que entre els assistents s’ajuden, per exemple, si saben que algú ha deixat el cotxe mal aparcat i s’apropa la policia local. Un dels punts d’estudi és quina mena de connexions s’estableixen allí, ja que «hi acaba passant pràcticament tothom», des dels nens que acaben d’entrenar als pares que prenen quelcom per fer temps. «Es pot comparar la relació social dins del camp de futbol amb la societat? Jo diria que hi ha molts punts en comú», planteja l’antropòleg.

Els bars dels estadis són «centres neuràlgics» i punts de reunió dels barris

Amb la seva anàlisi, ha recorregut cinc camps de futbol municipals, ubicats en cinc zones diferents. Tot i que la tesi continua en marxa, i els estadis s’ubiquen en realitats i barris diferents, un factor coincident és que «en tots es reuneixen». L’idioma o la nacionalitat de cadascú és indiferent, ja que «la gent va allà amb el cor». «Tots tenen el seu bar i cadascú s’identifica amb el seu club, tenen sentiment de pertinença», comenta Pons. Així mateix, menciona que els bars esdevenen un pilar fonamental de l’economia de les entitats esportives.

Mestre de formació i antropòleg, Pons va observar que «el lloc on es reunia la gent en els camps de futbol era el bar». Va iniciar la seva investigació amb un treball de màster, centrant-se en els clubs dels barris de Sant Salvador, a Tarragona, i Mas Pellicer, a Reus. Junt amb els directors de la tesi doctoral, van adonar-se que no hi ha estudis en profunditat de l’antropologia dels camps de futbol. Pons va rastrejar una sèrie d’entitats regionals d’arreu de Catalunya, des de Pradell a l’Arboç i la Barceloneta, «i tots tenen bar». «És el seu centre neuràlgic», valora. «Aquí hi ha alguna cosa», va sospitar. Dit i fet.

La tesi s'elabora des de la ciència de l’antropologia social, el treball de camp i l’etnografia, amb l’observació i l’entrevista com a peces per donar respostes. S’engloba en el programa de Doctorat en Antropologia i Comunicació de la URV, sota la direcció dels professors Jordi Roca, Luis Cantarero i Gaspar Maza. En la recta final, Pons recapta informació com la percepció sobre el concepte de bar o l'economia dels clubs.