MEDI AMBIENT
El RENATUReus ha servit «per donar un impuls» a la renaturalització de la ciutat
Les basses d'Aigüesverds o els refugis climàtics de les escoles són accions del paquet

La bassa naturalitzada es troba a l'entorn d'Aigüesverds i s'ha creat per fomentar la biodiversitat i apropar la ciutadania a la natura.
El RENATUReus va ser un dels grans protagonistes del 2025. Amb un pressupost superior als 4 milions d’euros, el macroprojecte, finançat en bona part per fons europeus, ha servit per «donar impuls a una línia estratègica del govern de la ciutat, com és la renaturalització, tant de la trama urbana com periurbana o perinatural», valora el regidor de l’àrea de Medi Ambient, Sostenibilitat i Via Pública, Daniel Rubio. L’ajut ha permès «accelerar» unes actuacions i planificacions que «si haguéssim hagut d’esperar a trobar recursos de l’Ajuntament seria molt més difícil». Les basses del Pedret, a l’entorn d’Aigüesverds, i els refugis climàtics a quatre escoles són els exemples més fefaents de què s’ha dut a terme.
Les basses s’han creat per afavorir la biodiversitat i facilitar l’aproximació de la ciutadania a la naturalesa, a través d’un mirador elevat i punts d’aguait. Amb masses d’aigua i vegetació, i amb la delimitació de zones d’accés restringit, busquen esdevenir un punt d’atracció per a aus, amfibis, rèptils, insectes i fauna i flora autòctona. D’altra banda, les escoles General Prim, Teresa Miquel, Pompeu Fabra i Marià Fortuny han estrenat patis més confortables, amb pèrgoles i umbracles, arbres i arbustos i paviments vius.

El SUDS, a la rotonda de l'avinguda de Riudoms pròxima al Parc de la Festa.
Tampoc passa per alt la transformació de la rotonda de l’avinguda de Riudoms més propera al Parc de la Festa, que és el primer sistema urbà de drenatge sostenible (SUDS) i que es completa amb els jardins pluvials del Parc del Lliscament. Al carrer d’Astorga, s’han preparat nous horts urbans, espais comunitaris de cultiu ecològic.
Els projectes s’han deixat notar en altres punts de la ciutat, amb accions de renaturalització de carrers, places, interseccions viàries i altres punts urbans, com la implantació d’escocells vius a la placeta del Doctor Sabater o el carrer de Sant Pancraç.
RENATUR 2.0
A partir d’ara, Rubio assegura que la idea no és deixar enrere les tasques de renaturalització, sinó que «els projectes tindran el seu recorregut». Menciona que al pla d’inversions es tenen en compte accions vinculades amb espais verds i manteniment de camins i rieres. Així mateix, «estarem molt amatents per veure si hi ha altres RENATUR 2.0 en el qual l’Ajuntament es pugui acollir, siguin de la Fundación Biodiversidad o qualsevol línia de finançament supramunicipal que ens ajudi a tirar endavant els projectes que quedaran en cartera».
Reus
La bassa de l’entorn del Pedret afavorirà la recuperació d’espècies protegides o en perill d’extinció
Sergi Peralta Moreno