Esther Roquer: «Gràcies a la medicina avui dia morim més tard, ara hem d’afegir vida als anys»

La Generalitat ha impulsat el CAIROS, un comitè que vol reformar el sistema de salut català i del qual formes part, per què?

«La pandèmia va demostrar que hi havia mancances i que calia dur a terme algunes reformes estructurals del sistema. Estem molt orgullosos del nostre sistema de sanitat pública, però la ciutadania ens reclama fer millores i hi ha un compromís institucional».

Durant la pandèmia es va dir que sort de la sanitat pública que tenim, però hem de ser autocrítics. En quins punts cal millorar?

«Com bé dius, sort del sistema de salut pública. Les coses greus les resolem molt bé, com són malalties oncològiques o grans cirurgies. Un dels nostres problemes és l’accessibilitat, tant pel que fa a l’atenció primària com a la medicina especialitzada. Són coses petites, però que són molt importants per les persones. També la desburocratització, perquè som un sistema amb molta burocràcia. Volem que els professionals es dediquin exclusivament al que s’han de dedicar».

Com va ser que vas ser seleccionada per ser vocal del CAIROS?

«Jo ara soc la presidenta de la Societat Catalana de Geriatria i Gerontologia i suposo que arran d’això vaig rebre la trucada del Manel del Castillo, ja que un dels reptes de futur que té el sistema és el repte demogràfic. Cada vegada morim més tard i comporta una major presència de malalties cròniques. El 5% de la població és la que consumeix més recursos, que és el grup de persones més grans, amb malalties cròniques i amb necessitats pal·liatives».

Què s’ha treballat dins del CAIROS?

«Som 11 professionals, cadascú amb un àmbit d’expertesa. Primer ens vam trobar, vam fer reunions i hem llegit molt. En els últims anys s’han fet molts informes amb diagnòstics i propostes. Nosaltres hem estudiat aquests informes i hem escoltat molt a societats científiques, sindicats, corporacions de pacients i professionals. Amb tot això, han sortit deu mesures i desglossades són un total de 25. En aquesta primera fase sobretot hem volgut reforçar l’atenció primària, perquè és els fonaments de la casa. Per exemple, estem treballant amb temes d’atenció integrada, és a dir, la relació entre atenció primària, intermèdia i hospitalària. És fonamental que els pacients transitin pel sistema amb agilitat».

Però quan parlem de reforçar, parlem de ficar també recursos?

«No, CAIROS no gestiona diners, parlem de reformes. Per exemple, avui dia tenim moltes eines tecnològiques que podrien ajudar a reduir aquesta burocràcia perquè els professionals dediquin més temps a les persones. Per exemple, estem treballant per implementar un transductor de veu digital, així quan el professional està a la consulta, en comptes d’estar escrivint, pot dedicar-se exclusivament a parlar amb el pacient. Això no és ciència-ficció, hi ha hospitals que ja ho tenen, però la idea és generalitzar-ho».

Quan podrem començar a notar els efectes?

«Ben aviat, perquè nosaltres som un comitè operatiu, el que no volem és que hi hagi un informe en un calaix. El desembre es van presentar públicament les mesures, al febrer vam presentar la memòria i al març comencem a aplicar. Segurament hi haurà mesures que seran més àmplies i d’altres més territorials i darrere hi haurà una feina d’avaluació per veure si ha funcionat o no».

I ara centrant-nos en la geriatria, quin és el repte?

«El repte és general, perquè és un repte demogràfic. Ara cal fer una atenció molt més personalitzada. La medicina és molt protocol·lària, quan una persona té un infart s’activa un protocol, però quan parlem de pacients geriàtrics no podem protocol·litzar. Hem d’escoltar a les persones, saber què els importa i prendre decisions de manera conjunta. A més, la gent gran d’ara és diferent de la d’abans, estan més empoderats i reclamen més els seus drets en general, no només en sanitat. A més, gràcies a la medicina avui dia morim més tard, ara hem d’afegir vida als anys».

Què vols dir amb afegir vida als anys?

«Som un dels països amb l’esperança de vida més llarga, però no estem en el top 10 en anys de vida saludable, que són coses diferents. És a dir, que el temps que sigui no saludable sigui el mínim possible. Em faré vell, no hi ha remei, però amb qualitat de vida. Això significa que tu no pateixis una situació de dependència o malalties cròniques incapacitants i tenim marge de millora. Tots el que volem és morir més grans, però morir bé, no tenim ganes d’estar 10 anys en una cadira de rodes».