Hanan Riyani: "Em sobta que tot i la meva experiència professional a la gent li costi confiar en mi"

Vas fer un experiment social per veure si hi havia una discriminació amb professionals que pateixen una discapacitat. Per què ho vas fer?

«Fa quinze anys que soc terapeuta i fa tres que també soc psicòloga. Aleshores, a mi em sobtava que per molta experiència que jo tingués a la gent li costés tant confiar en mi com a professional a causa de la meva paràlisi cerebral i això em va dur a fer l’experiment».

Com era l’experiment?

«Érem jo i dues companyes més. Jo amb discapacitat i amb hijab, una segona sense discapacitat i amb hijab i una tercera sense discapacitat ni el mocador. Les tres en una plaça, cadascuna en un banc diferent, i amb el mateix cartell on oferíem quinze minuts de teràpia gratis. Va ser durant dues hores d’un diumenge i va haver-hi una cinquantena de persones que van veure el cartell i la majoria es van apropar a la noia sense discapacitat ni el vel. Òbviament, no són uns resultats determinants i la mostra no és prou representativa, hauria de repetir l’experiment. Però sí que en aquest experiment es compleix la hipòtesi que la població tendeix a confiar menys en professionals amb discapacitat o d’una religió diferent».

T’has trobat amb aquestes situacions de discriminació durant la teva trajectòria professional?

«Un munt de cops en el meu dia a dia. Molta gent pensa que per la meva condició física tinc una afectació cognitiva, i si tingués una greu afectació cognitiva no hauria anat mai a la universitat crec jo. La gent té molts prejudicis».

Aquests prejudicis els experimentes tant amb les persones que no contracta els teus serveis com els que sí que ho fan?

«No, perquè tots aquells que fan el pas de confiar en mi sempre acaben marxant contents i satisfets. Per això, vull que la gent reflexioni una mica més sobre els prejudicis que té i es qüestioni si són infundats o no. M’agradaria que la gent s’atrevís a fer el pas, amb mi o qualsevol professional que pateix una discapacitat».

Vas sentir por en el moment de decidir estudiar psicologia davant dels possibles prejudicis?

«Tenia molt clar que volia estudiar i desenvolupar alguna cosa pròpia, perquè sabia que amb la meva condició no m’anaven a acceptar en cap lloc de cara al públic. És trist, però no tenia alternativa».

Quins serveix ofereixes?

«Soc psicòloga i treballo amb tota mena de trastorns, a banda d’acompanyament a dones en el procés de l’embaràs, de dol o amb problemes d’autoestima. La discapacitat no em suposa cap problema per fer-ho».

Com creus que podem canviar aquesta situació?

«Perquè això canviï cal que la gent sigui més conscient que totes les persones, amb discapacitat o sense, ens mereixem tenir una vida digna. I a partir d’aquí, aconseguir que el sistema canviï, que segurament és la part més complexa. Aquestes dues coses ajudarien moltíssim».

Com d’important és la família a l’hora d’acompanyar a les persones amb discapacitat per fer el seu futur?

«És veritat que hi ha diferents discapacitats, però si el teu fill està cognitivament preparat per dur a terme aquella feina o estudi, el millor que pots fer és animar-lo. La família de vegades tendeix a sobreprotegir al fill per por, és normal, però per molt que tinguis por l’has d’empènyer, perquè si no li estàs traient l’oportunitat per complir un objectiu o un somni que té. En el meu cas, jo no vaig tenir aquest suport, però per sort soc una persona molt tossuda».

Suposo que tot hauria sigut molt més fàcil amb aquest suport

«Sí. Estic una mica cansada d’haver de demostrar a la societat que estic preparada per fer la meva feina cada dia. A una persona sense discapacitat no li posen en dubte les seves habilitats, a mi constantment».