Lluís Gibert: «Els catalans tenim poca consciència dels atacs que ens arriben com a col·lectiu, els tenim incorporats»

Què és Acció Cassandra?

«Acció Cassandra és la manera de donar-li forma a una inquietud i un treball que tenim Josep Rosell i jo en defensa dels drets de la minoria nacional catalana, ja que no es protegeixen gens per part de les institucions».

Per què van considerar que era necessari?

«És una necessitat cada vegada més evident. Els catalans tenim poca consciència dels atacs que ens arriben com a col·lectiu. Hem constatat que contra Catalunya i contra els catalans s’hi val tot. I els catalans acceptem amb resignació moltes vegades que se’ns insulti, se’ns ataqui, se’ns humiliï. Ho tenim incorporat, en certa manera, com a poble oprimit que som. Però no té per què ser així. Hi ha instruments legals per contrarestar aquests atacs perquè, com a mínim, se’ns respecti».

Existeix catalanofòbia?

«I tant! Hi ha una catalanofòbia estructural evident. I l’estructural traspassa a la catalanofòbia sociològica. Existeix el relat social que els catalans som mala gent. De fet, això es demostra quan l’1 d’octubre ve la policia i es canta ‘a por ellos’. Aquest sentiment és catalanofòbia. I quant a la catalanofòbia estructural i institucional, només cal que facis un recompte de les persones catalanes que tenen accés al poder espanyol. I això ocorre tradicionalment».

Aquests atacs catalanòfobs havien quedat impunes fins ara?

«I tant, però per dues qüestions. Una, perquè nosaltres mateixos sempre hem considerat que el fet que se’ns insulti és normal. Per altra banda, com que no hi ha reacció, si es veu que hi ha una absoluta impunitat per atacar algú, si no ho pares, la cosa no s’atura sola. La nostra idea és posar damunt la taula aquesta protecció extra a través de mecanismes més seriosos».

Quin és el moment actual de la identitat catalana?

«La corba d’identitat sembla que estigui caient, tot i que a vegades això són qüestions de sensacions i ens situem en l’extrem catastrofista. Jo crec que estem en una situació amb què podem salvar la llengua i la identitat, en un context molt difícil, però si no comencem a reaccionar, estem a la vora d’entrar en un punt de no retorn. Encara hi ha molts catalans que ens en sentim. També té a veure no tan sols amb la qüestió política, sinó amb l’escala global. Amb la llengua, hi ha diversos factors que han fet que estigui retrocedint, com el fet de tenir tots accés, a través de les xarxes socials i els dispositius mòbils, a continguts d’arreu. Això segurament passa amb totes les llengües minoritàries».

La reacció ha de partir des de la base social o la classe política?

«Primer ha de ser des de la societat. Si no estirem la política, la política no estirarà. L’1 d’octubre és un exemple clar. Va ser la societat la que va posar damunt la taula la necessitat de la independència, a través de les grans manifestacions, d’aquest xup-xup que va haver-hi. Els polítics es van veure obligats a continuar aquest camí sense tenir-ne ganes ni cap intenció de culminar-lo. En el moment que agafen protagonisme els polítics, això acaba. El polític institucionalitzat no té interès a sortir dels espais de confort. Un senyor que cobra un sou d’una institució espanyola, el que vol és continuar cobrant aquell sou. No tirarà pedres sobre la seva teulada, llevat que li resulti més perillós desobeir la seva gent. Si poguéssim estrènyer prou perquè els polítics seguissin el nostre desig, aleshores el polític s’adaptaria. Si ho deixem en mans dels polítics, serà absolutament impossible. No faran res i ens enfonsaran. La reacció ha de ser des de la societat civil».

A quin futur volen arribar?

«Com a Acció Cassandra, volem defugir de qualsevol vinculació amb la política parlamentària o autonòmica. Una cosa és la meva opinió personal. Ara sorgiran noves alternatives polítiques, però nosaltres no ens hi posarem, no en promocionarem cap. Creiem que la nació és la nació, hi ha diversos plantejaments polítics i a nosaltres no ens interessa ficar-nos-hi. Ens interessa exercir l’espai de poder que tenim en favor dels drets de la nació».