Guaita avança que l’evolució anirà de nord a sud i d’est a oest: del Pla de Barris a la platja de vies

D’un quant temps ençà, es ve dient que el creixement de Reus ha de produir-se pel sud. Allà hi haurà el baixador de Bellissens i l’estació intermodal, l’escola bressol municipal L’Ametller, una nova promoció d’habitatges públics, un Mercat del Carrilet i una estació d’autobusos amb un aspecte renovat... Els barris Carrilet, Fortuny, Juroca, Parcel·les Casas i Montserrat seran, també, l’epicentre del projecte que es presentarà al Pla de Barris i Vil·les. «Hi tenim un deute històric», assenyalà l’alcaldessa, Sandra Guaita, durant la conferència de balanç de l’equador del mandat. 

Amb tot, la transformació no serà puntual ni excloent. «Tenim el focus posat en els barris del sud de la ciutat, però també en el centre, el nord, l’est i l’oest», afegí la batllessa. I aprofità per llançar un anunci, un titular: «Estem a punt de signar un protocol amb Adif per començar el projecte de la cessió de la platja de vies —a tocar de l’avinguda del Comerç— i, així, poder-hi pensar, planificar i projectar una gran zona verda i amb equipaments municipals».

Al nord, la urbanització del Pinar serà testimoni del llargament demanat soterrament de les torres. «Aquest govern ja ha signat els convenis per a la transformació urbanística i el soterrament de les línies d’alta tensió», va explicar Guaita davant la presència d’un centenar de persones, que es refugiaven del punyent sol —si bé acabà escolant-se entre les branques— sota l’ombra dels arbres. Al rovell de l’ou, el barri del Carme viurà en uns anys una intensa reforma que implicarà l’alçament d’un Centre d’Atenció Primària, pisos públics i un aparcament soterrat. A l’est, el Tecnoparc «volem que evolucioni a districte tecnològic». I en direcció cap a l’interior, es remodelarà el carrer del Doctor Ferran i «a Mare Molas també està projectada». «Estem pensant i projectant noves zones verdes que ben aviat us explicarem», va apuntar en aquest instant.

L’alcaldessa va reconèixer que l’abordatge d’aquesta transformació «ha vingut marcada per les grans preocupacions de la ciutadania». «Tenim molt clar que les ciutats han de ser de progrés, que facin avançar, que siguin un recurs perquè tota la ciutadania tiri endavant i ningú es quedi enrere», va expressar. Habitatge, seguretat, via pública i benestar en són quatre exemples clarificadors. El protocol d’adquisició d’immobles per dret de tanteig i retracte, que ja ha permès fer efectives dues compres, el Servei de l’Habitatge o el complex Riera són accions per intentar posar remei a la qüestió residencial. Requereix, però, la suma de l’administració pública i el teixit privat. El consistori ha posat a disposició de la Generalitat quatre solars per edificar i «ja estem treballant en la següent convocatòria, que sortirà a finals d’any». La batllessa va aprofundir en un detall que va ser inclòs en la candidatura per assolir el distintiu de Ciutat de la Ciència i la Innovació: «Estem treballant amb altres ajuntaments per poder dur a terme una promoció d’habitatges amb serveis, adreçats a la gent gran, a casa nostra».

L’àmbit de la seguretat serà reforçat amb l’augment de la plantilla de la Guàrdia Urbana, la introducció de càmeres de gravació personals o el futur desplegament d’una aplicació metropolitana que faciliti el contacte amb els cossos policials. Amb la voluntat d’acostar-se a la ciutadania, s’està dissenyant una app mòbil que faciliti enviar queixes i suggeriments, però, en paral·lel, s’estrenarà el Punt d’Informació i Atenció Ciutadana (iSAC) al Centre Cívic Gregal, que s’estendrà progressivament a la resta de centres cívics. La creació de la Brigada d’Intervenció Ràpida també respon a la voluntat que la innovació i la tecnologia «no només quedin en els grans projectes de la ciutat, sinó també en el dia a dia».

Guaita va concloure el discurs assegurant que vol que Reus sigui «una ciutat del segle XXI i una capital europea de referència». «Reus no ha estat tan sols una gran ciutat del passat; crec que té un present i un futur espectacular, i la il·lusió és el que ens ha de fer moure», va remarcar. Per assolir la fita, és «importantíssima la col·laboració publicoprivada» i «us agraeixo i insto a continuar treballant». «Reus no espera el futur, sinó que el construeix, el decidim entre tots i totes», va tancar. Amb tot, no tothom estava conforme: una dotzena de persones van expressar el seu disgust amb la ZBE.