Jueus, hebreus, israelites

L'Estat d'Israel modern es va crear el 1948. O sigui, ara fa 73 anys. Els jueus, per Setmana Santa, es posen cada any d'actualitat, perquè a casa nostra i moltes altres cases surten a totes les processons. Aquesta anyada, per segona vegada i a causa del coronavirus, que ens té a tots confinats, no els podrem veure desfilar amb els Misteris, però sí que els podrem recordar, de la mà de la història sagrada… Almenys de la que em va tocar estudiar a la meva jovenesa.

Els israelites, jueus o hebreus, ja fa molts segles que van d'un lloc a l'altre, i en aquest terreny, on són ara, ja hi havien estat, i si no, que li preguntin a la ciutat de Jerusalem. En l'època actual, van arribar a la nova terra promesa fa 72 anys, previs acords internacionals, per a refondre la seva llar Nacional, la del poble hebreu.

Sortit i supervivent de diàspores centenàries, i de les atrocitats de l'holocaust. I ja des del seu renaixement, s'ha vist envoltada d'enemics a totes les fronteres. I a tocar-tocar, viu confrontada amb el poble palestí, amb qui comparteixen territori i garrotades.

No és tan estrany, ha sigut així des de temps immemorial. Sempre acaben tornant de totes les diàspores, per establir-se al costat de la seva bíblica Jerusalem.

La història del poble jueu és la d'una persecució contínua, del que han sigut víctimes pels segles dels segles. No entrarem en el per què de tot plegat, ni intentarem justificar els entrellats, doncs ja sabeu que tots els savis i poderosos del món s'han posat a pensar solucions, i no se'n surten. Nosaltres només podem, i com a mostra, fer un repàs, molt esquematitzat per les circumstàncies de l'article, per la història sagrada que vam estudiar, de nens a les escoles. Som-hi.

Formen l'Antic Testament, els llibres sagrats, escrits abans de la vinguda de Jesucrist.

Deu va posar Adam i Eva al Paradís, un lloc deliciós, on vivien feliços... després de la temptació i caiguda, foren foragitats del Paradís, i quedaren sotmesos a tots els dolors i penes de la nostra vida. Els descendents d'Adam i Eva foren nombrosos, però s'entregaren als vicis, per això Déu els castigà amb el diluvi universal. No obstant volgué salvar a Noè i els seus descendents directes Sem, Cam i Jafet, dels quals tots descendim. Els de Sem poblaren l'Àsia, els de Cam, l'Àfrica, i els de Jafet es dirigiren a Europa.

...Nova aposta, el guanyador Abraham, home just i virtuós a qui Déu escollí per Patriarca del poble escollit. Descendia de Sem.

Un dels fills d'Abraham va ser Isaac, al qual Déu manà sacrificar, i fou aturat a l'últim instant, un cop Déu constata la fe d'Abraham. Isaac va casar-se amb Rebeca, i van néixer dos nois bessons Esaú i Jacob. Esaú, ja ho sabeu va vendre la seva primogenitura, per un plat de llenties. Jacob rebé també el nom d'Israel, i els seus descendents els israelites.

Jacob va tenir 12 fills, els quals foren caps de les 12 tribus d'Israel.Jacob i descendència van anar a viure a Egipte. Allí van prosperar i el Faraó, envejós els va voler destruir, manant que tots els nens israelites que naixessin, fossin tirats al Nil.

Així fou com Moisès, un descendent de Jacob fou deslliurat d'aquest nou sacrifici, i posat per sa mare en una panera de joncs. I au, riu avall anar a parar al paratge a on es banyava la filla del Rei, que el va prendre baix la seva protecció.

Moisès demana al Faraó que el deixi marcar amb la seva gent, i aquest s'hi nega, i li cauen les deu pestes d'Egipte. El Faraó cedeix, els israelites marxen. El Faraó es penedeix i els persegueix, i els israelites travessen el mar Roig, que para i separa les aigües perquè els bons passessin, i en arribar els dolents, es tanquen les aigües i el Faraó i tots els soldats moren ofegats.

Cinquanta dies després de la sortida d'Egipte, arriben els israelites al peu de la muntanya del Sinaí.

Allí Déu va donar a Moisès els deu manaments de la llei. Els israelites seguiren cap a Canaan i s'alimentaren pel camí amb un càtering que Déu els hi envia, i que la bíblia en diu manà. Mort Moisès, es confia la direcció dels israelites a Josuè, i de nou estrenen terreny, i se'l tornen a repartir entre les 12 tribus. Tornen a caure en la idolatria –deu ser un poble sense propòsit d'esmena– i Déu els hi envia nous càstigs.

I recomencen... I, a Ruth, el Senyor, premia la seva bondat, fent que de la seva descendència, naixessin David, Salomó, Maria i Jesús. Hi ha que hem arribat a David, direm que Israel el féu Rei, gràcies al fet que va abatre d'un cop de pedra al front al gegant Goliat, i també gràcies a casar-se amb una filla del rei Saül, i quan aquest morí, fou proclamat rei dels hebreus. David conquerí Jerusalem. Després regna el seu fill Salomó, que entre altres coses edifica el temple que fou conegut com la meravella del món.

Mort Salomó, el seu regne es divideix amb dos Judà i Israel... a la curta o a la llarga tornen a caure en la idolatria i tornen a perdre bous i esquelles. Així doncs, els jueus són de nou vençuts per Nabucodonosor, rei de Babilònia, que a més a més va destruir Jerusalem, capital del Regne de Judà, i s'emporta captius als jueus...

Setanta anys més tard, Ciro, rei de Pèrsia els donà la llibertat, i es retroben, i es reagrupen les 12 tribus, i tornen a la pàtria.

I venen noves persecucions i divisions entre ells, fins que al final intervenen els romans, que envien a Herodes general idumeu, al davant d'un exèrcit poderós, el qual va prendre Jerusalem. Així acaba la independència d'Israel, essent emperador de Roma Cèsar August, i Herodes cap suprem de Judea. Neix Jesús, i comença el nou testament.

A excepció d'un parell de comentaris en clau d'humor, aquesta és la història sagrada que s'estudiava a les escoles de primària en temps de la república, i que va seguir a les escoles en temps de Franco, i els que tenim de cinquanta anys per amunt ho vam haver de memoritzar.

Sense polemitzar sobre qui té raó, el que si és repetitiu és el fet d'un Déu venjatiu i el d'un poble reiteratiu en la desobediència. Dintre de la meva ignorància – i acabo– em pregunto que deurien i deuen pensar els egipcis d'abans, i els d'ara, sobre la història del mar mort, que fa que un Déu obri portes perquè passin els hebreus, i les tanca, quan té als egipcis, al bell mig de la fondària. Bé, que consti que només hem divagat sobre l'antic testament. Pel dia a dia del poble jueu d'avui, només cal seguir els telediaris.