Maria Teresa Carrillo: «Les pors inicials són normals, però l’experiència dona la raó a qui unifica el servei de taxi»

En quin moment neix la necessitat de crear l’Institut Metropolità del Taxi?

«Tot ve derivat pels convenis previs que ja s’havien fet als anys 60. Abans, el servei del taxi era a nivell municipal i, per tant, la seva competència era dels Ajuntaments. Al primer acord entre Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat s’hi van sumant més municipis. Es permet als taxistes desplaçar-se als altres municipis per una qüestió de continuïtat urbana. Alhora, les ciutats van creixent i es van superposant les unes amb les altres i es detecta aquesta necessitat». 

Primer neix la Corporació Metropolitana de Barcelona i després l’IMET.

«L’any 77, quan es firmen els acords de la Corporació, ja neix amb uns objectius a nivell de transport amb caràcter metropolità, com una administració concreta. I la Corporació adquiria competències també en transport i els 27 municipis que la formaven les van cedir. I passen a ser regulats per la Corporació».

En aquest sentit, hi va haver reticències? S’hi van oposar més els ajuntaments o els taxistes?

«Els ajuntaments van estar-hi d’acord. I la majoria de taxistes també perquè era una millora per a tots. Era un increment del negoci i suposava poder desplaçar-se per tot el territori i poder oferir els serveis a tots els ciutadans del territori. Sí que va haver problemes amb els taxistes del Prat del Llobregat perquè fins aquell moment ells eren els únics que oferien servei a l’aeroport i lògicament van perdre la prioritat que tenien. Però també van poder anar a Barcelona capital que era un punt important de demanda de serveis. Ho van acabar acceptant i crec que van prendre la decisió correcta».

Després es crea l’entitat metropolitana del transport i l’IMET es constitueix el 93. El mecanisme era el mateix tot i que amb nom diferent?

«Sí, al final ha anat creixent fins als 36 municipis i ara se’n diu àrea metropolitana de Barcelona. I es defineix que el transport té caràcter urbà i no interurbà. És important perquè a nivell de legislació del transport, s’aplica la llei dels serveis urbans. Abans un servei entre Barcelona i Esplugues es concebia com un servei interurbà i ara ja no. I en aquest moment, tots els taxistes són metropolitans i tots tenen les mateixes obligacions i requisits».

Unes obligacions i requisits que marquen vostès. Com funciona l’IMET? Quin és el seu marc d’actuació? «Som l’ens regulador del taxi a l’AMB. I en aquests moments també dels VTC. Som un organisme autònom i fixem horaris, formes de treballar, llicències. Tot el que té a veure amb el servei del taxi. Des del punt de vista de l’administració, els taxistes són empresaris, són autònoms. I tenen la seva autonomia, però han de complir una sèrie de normes: la llei del taxi a nivell català i el reglament del taxi a nivell metropolità»

L’IMET regula les llicències. Com es van pactar les que corresponien a cada municipi?

«Els ajuntaments van aportar les llicències que tenien en el moment que l’AMB va adquirir les competències del taxi. Si un ajuntament en tenia 10, en posava 10. Si un tenia 3, aportava les 3. Fa molts anys que no se n’atorguen»

Per tant, els municipis no hi tenen intervenció?

«No, si se n’haguessin de donar de noves ho hauria de fer l’IMET. Els ajuntaments només intervenen per a definir les parades al municipi on volen que hi hagi servei del taxi».

Com es garanteix que el servei arribi a tots els municipis i no es concentrin a llocs turístics de Barcelona o a l’aeroport?

«La regulació de la garantia del servei és un tema difícil. La tendència del taxista és voler anar on té segur passatge i servei. És veritat que hi ha altres professionals que per la zona on viuen ja els hi interessa quedar-se. I també hi ha empreses de mediació, radio taxis o emissores APP que treballen en determinades zones concretes. Llavors ja són taxistes de la zona. Però la garantia del servei no es pot controlar del tot. Ells al final són autònoms i poden treballar per tota l’àrea metropolitana»

Els greuges de la tarifa, al fer el canvi de taxis municipals a metropolitans, com es va gestionar?

«Jo no hi era, però el que ha quedat per escrit mostra que es va arribar a un acord. Un pacte en el qual ningú surti perdent. Tot es convenia i es va buscar consens entre municipis per una tarifa conjunta»

La representació política a l’IMET com funciona? Depèn dels ajuntaments?

«La nostra mare és l’Àrea Metropolitana de Barcelona, que té un Consell Metropolità amb un centenar de consellers que són representants dels diferents ajuntaments. I aquest Consell és el que designa determinats consellers perquè formin part del Consell d’Administració de l’IMET. No té representació territorial».

Abans definia l’IMET com un òrgan autònom. Podria funcionar de forma independent sense “mare”, sense l’AMB?

«Si es dotés normativament, en principi no hauria d’haver-hi cap problema. Actualment, les competències normatives les té l’AMB. Per exemple, el reglament metropolità del taxi el va aprovar la “mare”. Però si des de la creació de l’organisme ja estigués dotat jurídicament crec que podria funcionar».

Els taxistes del Camp de Tarragona dubten de la viabilitat i eficiència de la creació d’un sistema similar al territori. Entén aquestes reticències?

«El desconeixement fa que es tingui més por als canvis. Nosaltres a Barcelona, el nostre territori, està concebut com un continu urbà. I al final tot això ajuda. Què vull dir? Jo crec que les pors inicials són normals i lògiques, però després l’experiència del dia a dia dona la raó als que han decidit unificar-ho.»

Cap dels municipis que ha cedit competències no s’ha penedit després?

«Jo fa uns 40 anys que estic a l’AMB i no he vist mai cap discrepància en aquest sentit. Al contrari. Mai he tingut la sensació que els taxistes estiguessin enfadats per això. I no hi ha marxa enrere. Els taxis són metropolitans o no són. Ells estan contents i voldrien fer-ho més gran»

Ampliar a més municipis?

«Sí. Un exemple és Montmeló, on hi ha molta feina al circuit quan s’organitzen grans premis. Ells hi voldrien carregar, ara només poden deixar. Com més territori, poden treballar millor. Al final es tracta de poder oferir el millor servei als ciutadans»

En aquest sentit, un taxi metropolità com dona resposta als problemes?

«La prestació dels serveis millora en el temps d’espera, en les tarifes… La unificació sempre fa que puguis prestar-los de la millor forma als habitants d’aquell territori».