Victòria de les dues cares del Nàstic (1-2)

El Nàstic de les dues cares va tornar a aparèixer. El conjunt grana va assolir una victòria importantíssima contra el Sevilla Atlético en un duel de dues versions. Els tarragonins van passar d'una primera part brillant que va recordar èpoques passades, amb velocitat, proactivitat i gols, a un segon temps de patir per tancar el partit i ser sotmès. Sigui com sigui, els de Parralo van assolir un triomf que impulsa a l'equip.

Cristóbal Parralo va fer tornar a Jaume Jardí als orígens. Sense Álex Jiménez, El 10 del Nàstic va tornar a la mitjapunta amb la novetat de Juanda Fuentes al carril esquerre. L'únic altre moviment va ser l'entrada de Camus pel lesionat Santos. La resta, tot nastiquer se la sap de memòria.

El duel va començar amb un avís del Sevilla Atlético. Raihani va provar un tir des de la frontal que David Alba va desviar a córner. Res més que males notícies van arribar en els 10 primer minuts, perquè Óscar Sanz va notar unes molèsties i el capità grana va marxar lesionat per donar entrada a Mángel Prendes.

Casualment, a partir d'aquest moment, el Nàstic va arrencar i no va aturar d'agafar velocitat en cap moment. El conjunt grana va mostrar tot allò que Parralo va prometre. Va ser ràpid, va ser proactiu i va pressionar i, de fet, gràcies a aquests esforços va arribar el primer gol.

Marc Montalvo va creure. El de Riudoms no va dubtar a pressionar la sortida de la pilota del Sevilla Atlético i va guanyar amb facilitat el duel. Montalvo va veure la carrera de Camus i li va cedir la pilota. Aquest, al primer toc, va enviar un centre molt bombejat que va caure suaument al segon pal. Allà, Marcos Baselga va pentinar amb el cap per allargar la jugada i, de pal a pal, Pau Martínez es va alçar per marcar el gol amb un cop de cap a plaer. Molt fàcil i molt bonic, tres passades per completar una jugada exquisida que posava l'avantatge.

El 0-1 no va fer més que donar més gasolina a l'equip grana. Jaume Jardí orquestrava des del mig i Pau Martínez i Juanda Fuentes brillaven. El Nàstic es va transformar en aquell equip vertical que, en tres passades arribava a porta per generar una ocasió de gol. Se semblava al Nàstic de Dani Vidal del curs passat.

El partit va agafar més velocitat. Sevilla i Nàstic s'intercanviaven les jugades ràpides, corrent d'un camp a un altre. Qui va ser més incisiu va ser l'equip grana. Primer ho va provar a través d'un xut creuat de Marcos Baselga i, després, va arribar el segon.

Passada filtrada per l'esquerra. Juanda Fuentes va activar el motor i va superar en velocitat la seva marca i, a centímetres que la pilota marxés per la línia de fons, la va agafar per centrar-la a l'àrea. Allà estava Marc Montalvo, reconvertit de killer, que va marcar el 0-2 a plaer.

Amb aquest avantatge va marxar el Nàstic al descans i amb la sensació que s'havia vist al millor de la temporada: incisiu, pressionant i amb eines per controlar el partit en tots els aspectes.

Tot això es va anar diluint a la segona meitat. Les molèsties físiques castigaven al Nàstic, en aquest cas fent entrar Enric Pujol per un tocat David Alba. Unes petites espurnes d'aquest equip incisiu es van mostrar amb remats de Juanda Fuentes i Camus a l'inici del segon temps, però poca cosa més. 

El Sevilla Atlético es va rearmar amb tres canvis i el partit va canviar. Ho va avisar primer Ibra que, en un mà a mà, va obligar a Sant Dani Rebollo a aparèixer davant dels seus fidels un cop més. La versió més fosca de l'equip va arribar i, en gran part, va ser amb els canvis.

Parralo va apostar per resguardar-se i va treure les seves bales, Pau Martínez i Juanda Fuentes, per donar entrada a Álvaro García i Fernando Torres. El missatge quedava clar: defensar-se amb tot i l'equip va perdre la personalitat del primer temps.

El Nàstic va donar el guant al Sevilla i el filial andalús, el va acceptar. Si a un filial li dones temps i espai per pensar, el que passa és que toca patir. Començava a créixer el filial amb la pilota i el Nàstic treia aigua a la desesperada.

El Sevilla arribava i arribava, fins que va arribar l'error. Un centre innocent a l'àrea ho provoca tot. Morgado va fallar el refús fàcil i Álex Costa va caçar la pilota per sorprendre Dani Rebollo. Amb l'1-2 en el marcador, el que tocava era patir, patir i patir. Va seguir traient aigua el Nàstic mentre que, amb cert pànic, veia com l'àrbitre revisava no un, sinó dos penals. El darrer va ser a l'última jugada del partit. 

Per sort, ni l'un ni l'altre ho eren i el Nàstic va poder celebrar una victòria importantíssima, però amb un regust amarg perquè va mostrar dues cares ben diferenciades, però que deixa al Nàstic, de moment, en play-off.