El camí dels dos exemples a seguir del planter grana per arribar al primer equip del Nàstic

Marc Montalvo i Óscar Sanz són dos exemples clars de constància, treball i sentiment grana. Tots dos s'han convertit en el pal de paller de l'equip de Dani Vidal i se situen com l'exemple a seguir per als joves futbolistes del planter que, com Agus Gutiérrez el passat dissabte, volen debutar i fer carrera a l'equip del seu cor. Format al futbol base del Gimnàstic de Tarragona, aquest tàndem de joves futbolistes ha recorregut un camí llarg i exigent fins a consolidar-se al Nàstic, però tots dos ho han aconseguit per dues vies ben diferenciades.

Marc Montalvo va créixer dins del planter grana i va passar per totes les categories del futbol base, fins a debutar amb el primer equip. El jove riudomenc sempre ha preferit que el seu futbol d'entrega i constància parli per ell i, poc a poc, va anar cremant etapes dins del futbol base grana. Montalvo es va establir com un habitual a la Pobla de Mafumet, filial del Nàstic que llavors jugava a Tercera Federació, abans de debutar de grana. 

Sent un habitual dels entrenaments i les pretemporades grana, Marc Montalvo. va tenir el seu moment per brillar de la mà de Raül Agné la temporada 21/22. Llavors, el tècnic de Mequinensa va decidir fer-lo debutar contra el Real Madrid Castilla. Montalvo només va jugar el darrer minut d'un duel igualat que va acabar amb victòria grana. En aquell curs, no va tornar a disputar cap minut més, però sí que va estar al costat de l'equip des de la banqueta com un habitual. El mateix riudomenc va destacar en una entrevista a Diari Més els nervis que va patir aquell minut, però també com el va ajudar.

Després d'aquell primer tast, Montalvo va pujar al primer equip la següent temporada, assentant-se a l'onze i completant el cicle desitjat pel jugador de la base. 

Per la seva banda, Óscar Sanz ha viscut una trajectòria de maduració i perseverança completament diferent. Després de brillar al filial, va acabar per pujar al primer equip, però llavors, el tècnic Raül Agné no va apostar per ell i, després de mitja temporada sense presència, el club va decidir que continués la projecció en un altre equip. Dit i fet, el jove jugador de Sant Sadurní d'Anoia, que tant havia destacat en la Pobla de Mafumet, va viure la seva primera experiència en un equip professional cedit al CD Ebro aragonès de Segona Federació.

Aquesta cessió li va permetre sumar minuts i experiència en categories exigents i el seu gran rendiment també li va valer un bitllet extra. Amb un Nàstic encara sota les ordres de Raül Agné a l'inici del curs 22/23, Óscar Sanz va viure una nova cessió, però aquesta vegada s'havia guanyat el dret de jugar en un equip de Primera Federació: l'Unionistas de Salamanca. Després d'un curs sent titular indiscutible i madurant fins a convertir-se en un ídol de l'afició salmantina, va tornar al Nàstic havent convençut a tothom i entrant de ple al planter tarragoní el curs passat.

Tots dos representen l’essència del projecte esportiu grana: confiar en el talent de casa, apostar pel desenvolupament dels joves i construir un equip competitiu amb identitat pròpia. La seva presència al primer equip és també un missatge per als nois del futbol base: amb esforç i passió, el somni d’arribar al Nou Estadi Costa Daurada és possible. Això sí, també demostren que hi ha dos camins, sinó diversos, que es poden recórrer per arribar a complir aquest somni.

Aquest camí, i d'altres de diferents també l'han recorregut Pol Domingo, Joan Oriol, Jaume Jardí i Alberto Varo.