El poble de Tarragona ple de rellotges de sol, cellers i cases senyorials

Porrera, una petita localitat de l’interior de Tarragona, ha despertat l’interès de National Geographic per la seva bellesa singular, la seva història vibrant i el seu valuós patrimoni cultural. Enclavat al cor del Priorat, aquest poble s’escapa del radar turístic massiu però disposa d’alguns dels racons més autèntics i pintorescos de Catalunya.

Encara que avui és cèlebre pel seu vi, Porrera deu el seu nom al porro, cultiu que abundava a les seves fèrtils hortes. La seva història es remunta a l’Edat Mitjana, quan va passar de ser un territori despoblat a un enclavament estratègic disputat entre nobles i ordres religioses. Va ser part de Siurana fins finals del segle XII i posteriorment va quedar sota el domini de la cartoixa d’Escaladei, fet que va marcar l’inici d’una etapa de creixement i fortificació, amb castell i muralla inclosos.

Al llarg dels segles, el caràcter rebel dels seus habitants es va fer notar en diferents episodis històrics. Durant la Guerra de Successió, la població es va alinear amb el bàndol austracista, fet que va motivar la demolició de les seves defenses. Més endavant, al segle XIX, el seu ferm suport al liberalisme davant l’absolutisme li va valer títols honorífics com a “vila eminentment constitucional”. Tanmateix, l’arribada de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar un dur cop per a la seva economia vitivinícola, provocant l’èxode de bona part de la seva població.

Avui, Porrera conserva aquest aire d’una altra època. Als seus carrers es poden trobar fins a 16 cases senyorials, moltes d’elles amb pous, cellers i magatzems propis. Algunes estan obertes al públic, com Cal Pla o Ca l’Amorós, aquesta última reconvertida en casa-museu. Carrers com El Perxe, amb porxos i cases com Cal Ros i Cal Pons, mostren l’empremta d’un passat pròsper que encara es percep en l’arquitectura i el traçat urbà.

Un dels atractius més importants del poble és la seva insòlita Ruta dels Rellotges de Sol, que reuneix fins a 14 rellotges distribuïts per les seves façanes. Tots ells daten del segle XIX i formen una de les concentracions més grans d’aquest tipus a Catalunya. A això se sumen altres espais d’interès com l’església neoclàssica de Sant Joan Evangelista, l’antic molí al costat del Pont Vell o l’ermita de Sant Antoni Abad, des d’on es contemplen espectaculars vistes del Montsant.

Porrera no només és una joia per als amants de la història, sinó també per als que busquen autenticitat i tranquil·litat. Entre cellers com Vall Llach —impulsada pel músic Lluís Llach-, carrers empedrats i escales que ascendeixen entre restes de muralla, aquest poble demostra que no fa falta anar molt lluny per trobar destins únics.