El poble de Tarragona amb una platja amagada a l’interior d’una cova

Al municipi tarragoní de l’Hospitalet de l’Infant s’amaga una de les joies més sorprenents de la Costa Daurada: la Cova del Llop Marí, una cova marina que allotja al seu interior una petita i poc coneguda platja, accessible únicament des del mar.

Aquesta formació geològica, modelada per segles d’erosió, ha creat un racó natural que sembla tret d’una llegenda, on el Meditarrani es cola entre penya-segats per formar un refugi de sorra i silenci. L’accés a aquesta cova és reservat per a aquells que s’aventuren en caiac, pàdel surf o busseig, ja que no existeix camí terrestre per arribar-hi.

Una vegada dins, el que apareix davant dels ulls del visitant és un espectacle singular: una platja d’uns 20 metres de llarg que s’ha anat formant pel lent dipòsit de sorra arrossegada pel mar. El contrast entre la roca blanca, l’aigua turquesa i la llum filtrada des de l’exterior fa que aquest lloc s’hagi convertit en un dels enclavaments més fotogènics de la costa catalana.

A més de la platja, la cova amaga una galeria lateral que s’endinsa uns 18 metres en ziga-zaga, amb un passadís estret de parets humides i sostres que descendeixen gradualment. A la seva entrada s’alça una xemeneia natural i, al centre, una columna rocosa divideix l’espai, deixant a la vista processos geològics com la litogènesi, que mostren com la roca ha canviat amb el temps.

El nom de la cova, 'Llop Marí', fa referència, segons alguns estudis, a l’antiga presència de foques monjo, mamífers avui pràcticament extints al Meditarrani occidental. Encara que ja no habiten aquestes aigües, el record d’aquests animals ha quedat immortalitzat en la toponímia local.

Com passa a tants racons de la geografia catalana, també aquí sobreviu una llegenda marinera. S’explica que la cova va ser, en temps antics, el refugi d’una criatura creada per Neptú per protegir la costa dels pirates. Des d’aquesta cala, el monstre marí emergia per enfrontar-se als intrusos del mar.