El poble de Tarragona que ha perdut el 44% dels seus habitants en els últims 25 anys

Catalunya ha guanyat 1,7 milions d’habitants en un quart de segle, passant de 6,2 milions a més de 8. El salt demogràfic s’ha degut principalment a l’arribada de persones d’altres països, que avui són un 25% dels catalans i que majoritàriament han poblat l’àrea metropolitana i les zones costaneres. La seva presència, però, no ha evitat l’envelliment poblacional -l’edat mitjana ha passat de 40,6 a 43,7 anys- ni tampoc el despoblament als micropobles: prop de 200 han perdut habitants.

És el cas de la Febró. Aquest municipi del Baix Camp compta, actualment, amb només 35 habitats. Es tracta del poble que ha perdut més habitants en els últims 25 anys. Concretament, un -44,4% (- 28 habitants) des del 2000.

Completen el rànquing dels pobles menys poblats de Tarragona: Forès de la Conca de Barberà. Aquest municipi ha patit una variació del -42,6% des del 2000 (- 29 habitants). Actualment hi viuen 39 persones.

Vallfogona del Riucorb (Conca de Barberà) ha sofert una variació del -40'9%. Ha perdut des de l'any 2000 67 habitants i actualment hi resideixen 97 persones. 

En quarta posició apareix Savallà del Comtat (Conca de Barberà), on hi viuen 49 persones. Fa 25 anys hi residien 26 persones més (-34,7%).  Una altra de les baixades més pronunciades l'ha patit Bot (Terra Alta) amb un -34,3% (-285 persones).

Creixement metropolità i costaner

De forma general, la població  a Catalunya ha crescut sobretot a les comarques i municipis més metropolitans i costaners, amb algunes excepcions. En realitat, només hi ha tres comarques que hagin perdut habitants respecte a l’any 2000, la Terra Alta (-6,1%), el Ripollès (-1,1%) i les Garrigues (-1%).

Els grans creixements són a Barcelona i la seva àrea metropolitana, amb el Barcelonès al capdavant, que ha guanyat més d’un quart de milió d’habitants i ara en compta 2,35 milions; el Vallès Occidental n’ha guanyat també 242.000, i això suposa un creixement percentual superior (d’un 34%) que la situa com la segona comarca més poblada amb més de 960.000 veïns; el Baix Llobregat experimenta un creixement també significatiu (+25%), de més de 170.000 persones, per un total de 848.000. I el Maresme i el Vallès Oriental guanyen encara més població -en termes relatius- amb un 37% i 38% més d’habitants, respectivament, amb 472.572 habitants avui al Maresme i 426.653, al Vallès Oriental.

En nombre d’habitants guanyats, després de les comarques ja esmentades, venen el Tarragonès, el Gironès, la Selva, el Baix Penedès, el Baix Camp i el Garraf. En aquest sentit, el Segrià és l’única comarca de fora de l’entorn costaner i metropolità que ha guanyat més de 50.000 habitants en aquest temps, un 32% més de població.

Creixen els municipis de més de 10.000 habitants

El creixement de la població i la seva ubicació en municipis cada vegada més grans ha engreixat el llistat de localitats catalanes de més de 10.000 habitants. Fa 25 anys n’hi havia menys d’un centenar a tot Catalunya, i ara n’hi ha 38 més i la llista arriba als 132. De nou, la majoria són en comarques metropolitanes i/o costaneres.

Aquestes són les comarques que més n’han guanyat: set dels ‘nous’ municipis de més de 10.000 habitants són del Maresme (Premià de Mar, Montgat, Alella i Argentona, entre altres); cinc, al Vallès Oriental (Lliçà d’Amunt, la Roca del Vallès o Bigues i Riells); quatre, al Baix Llobregat (Abrera, Vallirana, Corbera i Pallejà); i quatre més al Baix Empordà (la Bisbal d’Empordà, Platja d’Aro, Calonge i Sant Antoni i Torroella de Montgrí).

Altres poblacions costaneres que fa 25 anys no estaven en el grup de municipis mitjans i que han tingut un creixement espectacular, gairebé triplicant la població, són: Cunit (Baix Penedès), ha passat de menys de 6.000 habitants a 16.304, i Cubelles (Garraf), de 6.500 a 17.600.

I fora de l’àmbit metropolità i costaner destaquen alguns municipis que han doblat població, casos com Alcarràs, al Segrià, que passa de 4.700 a 10.500 veïns; Piera, a l’Anoia, de 8.500 a 17.800 habitants; o Masquefa, també a l’Anoia, de 4.500 a 10.100.

A Catalunya, només hi ha un sol municipi de més de 10.000 habitants que hagi reculat en termes de població durant aquest període. És Badia del Vallès (Vallès Occidental), que en aquest temps ha perdut el 16% dels seus habitants i ha passat de 15.500 veïns a 13.000.

Un 40% dels micropobles perden veïns

L’altra cara de la moneda són els municipis petits, de fins a 1.000 habitants, altrament anomenats micropobles, que simbolitzen el despoblament: són el 88% de tots els municipis catalans que han perdut població en 25 anys, és a dir 194 de 219. Aquesta xifra, els 194 micropobles que han perdut veïns, representen el 40% de tots els micropobles.

Joan Solà, alcalde de Riner (Solsonès) i president de l'Associació de Micropobles de Catalunya explica a l’ACN com la despoblació ha fet perdre a molts indrets serveis bàsics com l’escola municipal, l’assistència sanitària o el petit comerç. Una situació que «difícilment pot atreure noves famílies o fer que la població es vulgui quedar». Per revertir-ho, proposa «tirar endavant de forma desacomplexada» iniciatives com el “multiservei” per garantir arreu «els serveis més bàsics».