El curiós poble de Tarragona que només tenia un carrer

Al Baix Camp, a 315 metres d’altitud, es troba Remullà, una antiga pedania del municipi de Vandellòs, que sorprèn amb el seu traçat urbanístic per la seua simplicitat: un sol carrer amb una trentena de cases disposades en fila. Aquest petit nucli, avui gairebé deshabitat, va ser en altres temps un exemple de vida rural lligada a l’agricultura, amb camps fèrtils i abundants fonts d’aigua, origen del seu topònim.

La història de Remullà es remunta, almenys documentalment, al segle XIII. Al llarg del segle XIX va arribar a comptar amb més de 140 habitants, xifra que va començar a disminuir a partir dels anys 20 del segle passat. Durant la Guerra Civil, diverses famílies es van refugiar al nucli, però després del conflicte va començar el seu despoblament definitiu, culminant l'any 1962 amb el seu abandó total. L'any 1960 només quedava un habitant.

Les cases de Remullà, alineades en un sol costat del camí, oferien una imatge pintoresca, amb façanes de tons ataronjats, portals en arc i argolles per lligar les cavalleries. En el costat oposat, un mur contenia els horts, mentre l’estret camí permetia només el pas d’un carro. El poble no comptava amb escola ni serveis metges propis, així que els nens caminaven fins a Vandellòs cada dia per estudiar, i el metge es desplaçava fins a Remullà quan era necessari.

Malgrat l’abandó, el poble no ha estat oblidat del tot. Des de principis dels anys 2000, descendents de la pedania van impulsar la creació de la Comissió de Remullà, que ha promogut la recuperació d’algunes cases, la millora de l’accés asfaltat i la celebració de la festa major en honor a Sant Miquel. S’ha reconstruït un habitatge com a alberg i s’han recuperat cultius als horts propers.

A més del seu valor patrimonial, Remullà destaca per la riquesa del seu entorn natural i arqueològic. A prop del nucli es troben exemples notables d’art rupestre, com les pintures de la Cova de la Portadora o el fris de caçadors de la Cova del Racó d’en Perdigó, que evidencien la presència de comunitats neolítiques a la zona. També conserva fonts històriques, com la Font del Rentador, on les dones de Vandellòs rentaven la roba a l’estiu.

Avui, entre ruïnes i reconstruccions, Remullà comença a recuperar part del pols que va tenir. Encara que segueix sense veïns permanents, l’interès per aquest singular poble es manté viu entre aquells que valoren el silenci, la història i l’encant dels llocs oblidats. La seva lenta però ferma recuperació demostra que, fins i tot els nuclis més petits, poden tornar a la vida.