Neix la primera associació de busseig inclusiu al Camp de Tarragona

La piscina municipal de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant es convertirà, a finals de maig, en l’espai d’activitat de la recentment creada Associació de Busseig Inclusiu (ABI), la primera d’aquest tipus al Camp de Tarragona. La proposta té per objectiu oferir l’oportunitat de practicar busseig a persones a partir de 10 anys amb tota mena de discapacitats. El seu president, Joaquín José Molí, explica que la idea és dur a terme les sessions dissabtes a la tarda, en grups de 8.

L’ABI és el producte d’un grup de monitors tarragonins que es van conèixer quan formaven part de l’associació Al Agua. Unidos sin Limitaciones, a Sitges, que va desaparèixer després de la pandèmia. Arran d’aquí, Molí i dos companys seus van crear l’ABI des de zero per oferir aquesta experiènci al sud de Catalunya.Actualment, tenen un equip format per 16 membres, entre els quals hi ha bussejadors amb la titulació d’instructor i d’acompanyant, i, alhora, dos d’ells són fisioterapeutes i metges.

«La nostra idea és oferir una classe gratuïta de prova i, si a la persona li agrada, obrir-li una fitxa i que comenci a pagar una quota assequible», explica Molí, i afegeix que «adaptem les capacitats de l’alumne als estàndards del busseig. El busseig inclusiu s’adapta a les habilitats de la persona, no a les debilitats».

Així, en les primeres classes, els monitors s’asseguren de què pot o no pot fer la persona, com posar-se la màscara d’oxigen o aletejar. En funció d’aquestes habilitats, es prepara un programa d’entrenament per practicar a la piscina.

Segons com funciona la persona a la piscina, es pot tardar més o menys a anar al mar, concretament a Cala Vidre (Ametlla de Mar).

La ‘màgia’ de l’aigua

«És una altra realitat». Així descriu Verònica la seva experiència practicant aquesta activitat en el mar. Ella va conèixer aquesta mena de busseig gràcies a l’associació de Sitges, i afirma que l’ha ajudat amb els seus problemes de mobilitat: «A l’aigua no es nota el pes del cos. Et pots moure sense fer-te mal, i no m’he de preocupar d’on poso els peus, com en el carrer».

Verònica va gaudir tant de l’experiència, que es va treure la titulació de bussejadora. Les seves principals motivacions per a fer-ho van ser «tenir sota control els perills, i conèixer millor la teoria del que estava fent».

Paral·lelament, Núria explica que a la seva filla Ariadna, amb Trastorn de l’Espectre Autista (TEA), el busseig l’ha ajudat especialment en l’àmbit emocional: «Sobretot en el tema de seguretat. Constantment es troba amb noves situacions que li generen por. El busseig li ha permès aconseguir nous reptes sense la pressió del dia a dia».

Opció per a formar-se

L’ABI també ofereix una formació per acompanyar els alumnes durant les sessions de busseig inclusiu. Per accedir-hi, cal tenir, entre altres requisits, una experiència mínima de 20 immersions i el curs de subministrament d’O2.