El poble de Tarragona que ha patit innombrables saquejos i intrusions al llarg de la seva història

En el municipi d’Aiguamúrcia, a la comarca de l'Alt Camp, es troba el petit nucli deshabitat de Selma, ubicat a 743 metres d’altitud en una zona muntanyosa que fa de frontera natural entre el Camp de Tarragona i l'Alt Penedès. Aquest poble, que en el seu moment va ser un lloc de gran activitat i vitalitat, només conserva ruïnes que expliquen la història d’un passat ple de lluites i canvis.

Amb constància històrica des de l’any 977, quan es va esmentar l’església de Santa Maria de Celma, Selma va viure sota l’administració de l’Ordre del Temple des de 1140 fins 1377. Durant aquesta època, el poble va patir nombrosos saquejos i intrusions, que van marcar profundament la seva història i van contribuir al seu progressiu despoblament.

En la seva màxima esplendor, a mitjans del segle XIV, Selma va assolir una població de 250 habitants, fet que va convertir aquest poble en un pròsper nucli de la zona. El lloc, que comptava amb unes 50 cases, també tenia una gran extensió territorial amb nombroses masies disseminades per la zona. En aquell temps, Selma era conegut per les seves dues esglésies, Santa Maria de la Roca i Sant Cristóbal, que formaven part de la vida quotidiana dels seus habitants.

Tanmateix, a mitjans del segle XX, la marxa dels darrers habitants cap a El Pla de Manlleu, buscant millors condicions de vida i una accessibilitat més gran, va significar el principi del final per a Selma. Avui, al lloc on una vegada va florir una comunitat, només queda la runa de les velles cases que formaven el nucli poblacional. Entre les restes, destaquen el campanar i les ruïnes de l’església de San Cristóbal, que encara s’alcen com a testimonis muts d’un passat llunyà.