L’ús del català cau un 20% a Tarragona en només dues dècades

L’ús del català ha retrocedit de forma significativa a Tarragona en els darrers 20 anys, mentre que les Terres de l’Ebre es manté com el territori amb més presència de la llengua. Segons l’última Enquesta d’usos lingüístics (2025), només un 37,9% dels habitants del Camp de Tarragona utilitza el català com a llengua principal, davant el 54,4% el 2003. A les Terres de l’Ebre, el retrocés ha estat del 89,4% al 66,5%, però continua sent el territori amb més parlants habituals.

L’ús del català ha disminuït en tots els àmbits, en les amistats, a la feina, en els estudis, al comerç i en els serveis. Amb els amics, únicament el 15% parla exclusivament en català, mentre que el castellà predomina en un 31%. Fins i tot en entorns on el català era majoritari fa dues dècades, com el comerç, la banca o la sanitat, ara ha quedat per sota del castellà.

El retrocés afecta també als parlants exclusius. En l’àmbit mèdic, l’ús exclusiu del català ha caigut del 41% al 26%, i al petit comerç del 35,6% a menys del 20%. A l’entorn administratiu, la presència de la llengua varia, sent més alta a l’administració local i de la Generalitat i més baixa a la justícia i amb la policia.

Territorialment, l’entorn metropolità continua sent on el català té menor presència, amb només un 24,7% d’ús exclusiu. Al contrari, a les Terres de l’Ebre es mantenen un 66,5% de parlants habituals, mentre que la Catalunya Central assoleix un 59,6% i és el territori on menys ha retrocedit.

L’estudi també reflecteix que només un 22,4% dels ciutadans inicia sempre les converses en català, respecte a més del 55% a les Terres de l’Ebre i gairebé la meitat a la Catalunya Central. La tendència indica que la llengua es manté més en territoris rurals o amb més tradició d’ús davant les zones urbanes i metropolitanes.

Finalment, s’observa un augment d'aquells que no mostren intenció d’utilitzar el català en el futur, passant del 19,7% al 29,6%. Mentrestant, els que desitjarien parlar només o més català cauen del 34% al 27,8%, consolidant la tendència a la baixa en l’ús social de la llengua a la regió.