La crisi de mobilitat dispara el cotxe compartit a Tarragona i Reus

La crisi de mobilitat en què està sumida Catalunya ha empès molts ciutadans a buscar alternatives al tren i al reforç d'autobusos activat i ha disparat fins a un 60 % la demanda del cotxe compartit, mentre que el pont aeri Barcelona-Madrid torna a recobrar forces.

El servei de BlaBlaCar, que fa possible que persones que no es coneixen s'organitzin per viatjar juntes, porta una setmana trencant rècords d'usuaris, especialment durant la setmana negra que va seguir a l'accident mortal de tren a Gelida (Alt Penedès), que va tenir lloc el 20 de gener.

Així, entre el 21 i el 25 de gener, l'activitat de BlaBlaCar va pujar un 60 % en comparació amb la setmana anterior, un increment que va impactar sobretot en els viatges de curta distància, de menys de 75 quilòmetres, segons dades facilitades per la companyia a EFE.

Barcelona, València, Lleida i Tarragona, les destinacions

Barcelona, Lleida, Tarragona, El Prat de Llobregat (Baix Llobregat) i Reus (Baix Camp) van ser els principals llocs d'origen d'aquests viatges i els de destinació van ser Barcelona, València, Lleida, Tarragona i Castelló.

El conductor que vol compartir trajecte publica el seu pla de viatge a la plataforma d'aquesta companyia i aconsegueix voluntaris per omplir les places del cotxe que té lliures.

Aquesta solució, pensada per estalviar costos en els viatges, ha adquirit més rellevància en un moment en què la caiguda total o parcial del servei de Rodalies ha generat una gran incertesa als usuaris a l'hora de desplaçar-se.

El pont aeri, una altra opció

El caos ferroviari, que també ha esquitxat l'AVE per les limitacions de velocitat, ha insuflat també nova vida al pont aeri que uneix Barcelona i Madrid, un servei que abans de la irrupció de l'alta velocitat va viure la seva època d'or i que va perdre protagonisme per falta de competitivitat.

Iberia manté 14 vols diaris entre Madrid i Barcelona per sentit, amb preus que es mouen aquests dies al voltant dels 200 euros per a trajectes d'anada i tornada.

Les odissees dels viatgers

La Mercedes és una de les usuàries del tren que, després d'una «mala» experiència en un trajecte a l'AVE la setmana passada, assegura que es planteja si els seus pròxims viatges seran en avió, segons ha explicat a EFE.

L'AVE en què es va pujar divendres passat a les 11:48 hores a Santiago de Compostel·la va arribar a Madrid, la seva destinació, amb més de tres hores de retard, passades les 18 hores. Allà va fer transbordament a un altre AVE que també anava acumulant demores i que va acabar entrant a l'estació de Sants molt passada la mitjanit.

«Durant el camí no paraven de dir per megafonia que la velocitat més lenta era 'pels tràgics successos d'aquella setmana', cosa que no feia més que augmentar la psicosi de por dels passatgers», ha dit.

Una altra de les usuàries del tren afectada aquests dies pels retards a l'alta velocitat és la Linda, que va viatjar en AVE aquest dimecres passat de Barcelona a Madrid per a unes gestions administratives i es va trobar que un trajecte de 2 hores i mitja es va allargar 7 hores i 14 minuts a causa de les limitacions de velocitat i al temporal de neu d'aquell dia.

«El retorn a Barcelona va ser millor. Només vam arribar amb una hora i quart de retard», ha explicat a EFE.

Repunt de l'ansietat

Una altra conseqüència directa del caos ferroviari de Rodalies és el repunt de l'ansietat dels viatgers habituals d'aquest servei: una mica més de 400.000 persones, dels quals un nombre indefinit no disposa de mitjans per buscar alternatives.

L'investigador del departament de Psicologia de la Universitat Rovira i Virgili (URV) Sergi Martín-Arbós ha explicat a EFE que, amb independència de cada circumstància, «és evident que la incertesa (per la falta o no de trens) és un element estressant que condiciona molt el dia a dia».

«Són situacions inesperades i no tenim clar quina serà la seva repercussió o com ens poden perjudicar, especialment si ens afecta en l'àmbit laboral, perquè no sabem quin serà el nivell de comprensió dels nostres caps o com afectarà a la feina que hem de fer», comenta l'investigador de Psicologia.

El mal funcionament del servei ferroviari comporta també una crisi de confiança de la població en el transport públic. «Si les institucions perden credibilitat, de poc serviran les actuacions que puguin fer o les recomanacions que dictin. Si la gent no creu en elles, no els faran cas», assegura.