«Teletreballar no és la solució màgica»: el cost emocional de dependre de Rodalies

Poc s’imaginava la Lorena Miguel, treballadora d’una fundació social de Barcelona, que canviar de ciutat per guanyar qualitat de vida acabaria obligant-la a renunciar a la presencialitat laboral. Fa quatre anys es va traslladar a Reus buscant una millor conciliació, però les incidències constants del servei de Rodalies —retards, manca d’informació i incertesa— la van empènyer a optar pel teletreball. 

Tot i això, adverteix que «no és la solució màgica» i lamenta l’impacte que aquesta decisió ha tingut en la seva vida social i en la seva salut mental. El seu testimoni forma part d’un estudi impulsat per la Universitat Rovira i Virgili (URV) que analitza, a partir de 900 enquestes, els efectes psicològics del servei ferroviari en els seus usuaris.

La Lorena Miguel va prendre la decisió de marxar de Barcelona per deixar de compartir pis amb 47 anys i conciliar la vida familiar i laboral. Després d'estudiar les diferents opcions de ciutats que tenien bona connexió amb la capital catalana, va escollir anar a viure a Reus ara fa quatre anys. «El primer any vaig anar i tornar cada dia a la feina amb tren, més o menys bé, amb les seves casuístiques. Però l'últim any ha estat horrorós», ha assegurat a l'ACN. 

La incertesa dels horaris, així com les incidències recurrents van forçar-la a abandonar la presencialitat a l'oficina. Un dels punts d'inflexió que van abocar-la a aquesta decisió va ser el fet de pujar en cotxes de desconeguts per tornar a casa quan el tren els deixava penjats en estacions lluny de casa. «Al final confies perquè tots estem en la mateixa situació, però és insuportable», ha afegit.

Per a Miguel, l'opció de teletreballar «no ha estat la solució perfecta» per mantenir la feina. De fet, lamenta l'impacte negatiu que ha tingut en la seva xarxa social, així com els efectes que ha provocat en la seva salut mental. Ara, després d'un any sense trepitjar l'oficina, té previst assistir a unes reunions presencials la setmana vinent que li comportaran haver de tornar a agafar el tren i buscar-se on passar la nit a Barcelona, ja sigui demanant favors a amics o bé pagant una estada a un hotel. Tot plegat se suma al fet que malgrat tenir una formació acadèmica que li permetria dedicar-se laboralment a un altre sector, la cerca de feina no ha estat fructífera al Camp de Tarragona.

Amb tot, Miguel reivindica que el seu no és un problema individual, sinó que la mobilitat representa una qüestió col·lectiva que cal defensar de forma comuna. És per això que ha fet una crida a la participació de la manifestació convocada per diferents plataformes d'usuaris de tren i que pretén posar de manifest la «desinversió sistemàtica» a les infraestructures ferroviàries.

900 casos en estudi

El cas de Lorena Miguel és un dels 900 que el departament de Psicologia de la Universitat Rovira i Virgili analitzarà en el marc d'un estudi per conèixer l'impacte que tenen les incidències ferroviàries en la salut mental dels usuaris. La fase de recollida de testimonis va finalitzar al setembre, amb participants d'arreu de Catalunya. 

A través de qüestionaris, les persones han pogut compartir les seves experiències vitals relacionades amb el servei de Rodalies. A partir d'aquí, està previst que s'extreguin les variables que permetin quantificar aspectes que són més abstractes, com l'angoixa, l'ansietat o la depressió. 

Tot i que encara no s'han extret les conclusions de l'estudi, el professor de Psicologia Sergi Martín-Ambrós ha assenyalat a l'ACN que ja estan veient tendències que es repeteixen, com és el cas de la diferència entre els usuaris que utilitzen el tren diàriament amb els que no són passatgers habituals. «Les persones que més l'utilitzen diuen que tenen més ansietat i depressió. Mostren més hostilitat, també més dificultats per descansar. Tots els indicadors tenen un patró molt similar en aquest cas», ha remarcat.

Un problema que afecta col·lectivament

La previsió és que a finals d'aquest primer trimestre de 2026 s'obtinguin els primers resultats, amb què esperen promoure un reconeixement del malestar que pateixen els usuaris del tren i alhora, ser una eina a tenir en compte a l'hora de prendre decisions que afectin al funcionament del servei ferroviari. 

«Estem parlant no tant de problemàtiques individuals, sinó d'un problema social que té un efecte sobre la salut mental. Això ens permet canviar una mica la mirada sobre la salut mental i tindre en compte que no tot depèn de l'individu, sinó que els condicionants que ens trobem a la nostra vida al final ens afecten d'una manera o d'una altra», ha tancat Martín.