Fa uns anys, vaig preguntar a una velleta de Barcelona si feia vacances. Em va contestar «Ai, fill! No cal viatjar tant. A tot arreu hi ha carrers i fanals». Vaig recordar la frase d'aquella dona la setmana passada mentre visitava Màlaga. A la tauleta de l'hotel hi havia un llibre, d'aquests bonics que porten fotos del Pep Escoda i deuen imprimir a la Fàbrica de la Moneda, on per entrar s'ha de tocar un timbre. Em va seduir una entitat privada: «Museo Automovilístico de Málaga». I cap allà que vaig anar. Però estava tancat i vaig optar per obrir la boca davant una safata de «pescaíto frito» enfront del museu. Un edifici preciós, amb uns jardins per entrar-hi a viure si cultives maria. Però, hi havia alguna cosa que em recordava molt Tarragona. Com un déjà-vu! I li vaig preguntar al cambrer: «Es la antigua Tabacalera, que ahora tiene dentro museos, oficinas tributarias municipales, el centro municipal de informática...». El vaig voler aturar, més que res perquè em portés el «fato» i un altre cervesa, però ell, tretze són tretze, va continuar: «Mi padre trabajó allí. La construyeron en 1922 al mismo tiempo y los mismos arquitectos que la de Tarragona. ¿La conoce?» Jo ja anava a agafar el ganivet.
Vaig tornar a l'hotel després de veure més cotxes que aquell urbà amb salacot de la Rambla als anys 60, i vaig entrar a internet per comprovar si aquell cambrer tenia raó i, sí, havia estat més precís que el rellotge d'Hisenda (quan cobren, clar). Tarragona i Màlaga son com els germans Calatrava, i aquí tenim el lleig. Segons una tesi doctoral sobre el tema: «Existeix un desinterès per part de la societat i l'administració en la recuperació d'aquest tipus de béns». Què diferencia els polítics de Màlaga dels d'aquí? Tabacalera, tabac... Ah! Ja sé! els d'aquí deuen anar fumats.