Diari Més

Córrer a casa també provoca lesions

Practicar esports en espais reduïts obliga a moviments no habituals

L'exatleta internacional i entrenadora Belén Recio imparteix classe des de la seva casa de Córdoba a través d'Instagram.

Córrer a casa també provoca lesionsEfe

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Tendinitis, facitis plantar, ruptura de menisc i de fibres musculars, etc. L'amenaça de lesió és present també en els corredors aficionats que, durant el confinament, pretenen costi el que costi no perdre per complet la forma física que tanta feina els ha costat aconseguir-la quan poblaven els parcs.

El doctorHernánSilván, osteòpata i recuperador especialista en medicina esportiva, ha fet recompte, per a la revista Corredor, dels perills als quals s'exposen els intrèpids sortejant cadires i baguls, doblegant passadissos en girs que es multipliquen de manera exponencial en recorreguts tan curts i retorçats.

«En primer lloc», apunta, «les lesions articulars de genoll i turmell. En genoll: meniscos, lligaments creuats i lligaments laterals. En turmell: lligaments laterals i bloquejos articulars del tars i metatars».

«Després estan les lesions tendinoses i fascials com les tendinitisrotulianai aquíl·lea, i la fasciïtis plantar i, finalment, les lesions musculars per treball excèntric i amb frenat constant i sobtat, en quàdriceps, isquiotibials, glutis, adductors, bessons i quadrat lumbar».

Això, en persones habituades a córrer quatre, cinc i fins a sis dies per setmana (el dia de descans és sagrat). Les destrosses en el delicat cos dels principiants poden ser encara majors.

La col·lecció de seqüeles indesitjables no pot ser més completa, per als bojos del running casolà, però l'ansietat produeix monstres. El confinament origina, inevitablement, una important pèrdua de massa muscular que el corredor compulsiu no està disposat a tolerar.

L'enclaustrament prolongat, ho saben, no és bo per a la salut. L'Estat d'Alarma es prolongarà a Espanya, com a mínim, fins a finals d'abril, i per a llavors l'intrèpid corredor popularportarà mesi mig confinat entre les quatre parets de la seva casa. Els seus nivells d'estrès caminaran pels núvols amb la disminució d'eorfines, la denominada «hormona de la felicitat» que genera l'exercici físic.

Per a bregar amb aquestes situacions hauran de tirar de psicologia, dels consells dels savis. «Val més un continu, que no un desficaci», deien els nostres avis. Una cosa és mantenir el cos actiu, si més nosiguial ralentí, i una altra ben diferent pretendre que el confinament mai pugui arruïnar els plans d'entrenament dissenyats per a èpoques més felices.

El doctorSilvánrecomana la fórmula cacos (caminar-córrer). «Si corres cinc metres i et gires bruscament per a tornar a córrer exposes molt els turmells i genolls. Millor, corre cinc metres i camina altres cinc, acabant de posicionar-te frontalment, sense gir brusc, per a córrer de nou aquests cinc metres. Trenta minuts, precedits de quinze d'escalfament, i seguit de deu minuts d'estiraments variats».

Qualsevol cosa menys admetre la derrota enfront del coronavirus. El confinament ha exposat amb cruesa la necessitat de fer esport i, segons les últimes enquestes, més d'un 90 per cent dels qui han començat a practicar-ho a casa prometen mantenir l'activitat quan acabi aquesta desgràcia.

Però els abusos en l'esport casolà, el diuen els metges, també impliquen lesions que, paradoxalment, poden conduir a un nou confinament, aquest obligat pels excessos físics, fins i tot quan s'hagi aixecat l'Estat d'Alarma.

En la seva desesperació, molts corredors espremen el seu enginy per a, removent mobles i obrint portes, muntar complicades gimcanes a les seves cases, recorrent com a autòmats passadissos, habitacions iterrassescentenars de vegades amb severa torsió de genolls i bloqueig de turmells per a adaptar-se a l'insòlit escenari.

Heroïcitats com ara córrer maratons a la terrassa o l'ironmancasolà solidari que es proposa el triatleta alemany JanFrodeno, resident a Girona, són gosadies que, profusament publicitades en les xarxes, fomenten un aventurisme domèstic d'insospitades conseqüències físiques per als seus practicants.

L'ironman, la modalitat més extrema del triatló, consisteix a nedar 4 quilòmetres, recórrer 180 quilòmetres amb bicicleta i, per a postres, ficar-se entre pit i esquena una marató, és a dir, 42.195 metres. Tot això, naturalment, sense aturar-se entre disciplines. «Entre l'aurora i el capvespre», precisaFrodeno.

tracking