El Suprem permet als presos electes anar el 21 de maig al Congrés i al Senat però els denega la llibertat

El Tribunal Suprem ha autoritzat als presos electes Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull i Raül Romeva a anar a les sessions constitutives del Congrés i el Senat el 21 de maig per prendre possessió del càrrec però, en canvi, s'oposa a deixar-los en llibertat. Els magistrats determinen que hauran d'anar «degudament custodiats» i deixen en mans de la presidència d'ambdues cambres l'operatiu per «garantir la seva seguretat» dins la sala de plens. El tribunal també s'oposa a tramitar l'autorització a les Corts (suplicatori) per continuar amb el procediment, tal com demanaven les defenses. Per tant, també considera que no s'ha de suspendre la vista mentre es tramita aquest permís i assenyala que això hauria afectat «els drets dels altres acusats». Segons el tribunal, aquest suplicatori és una «necessari per a processar» i, per tant, una «previsió de futur». I no aplicable quan ja hi ha un judici en curs.

En la interlocutòria dictada aquest dimarts –que té 27 pàgines i de la que és ponent Manuel Marchena- s'assenyala que l'autorització per anar al Congrés i el Senat (en el cas de Romeva) el proper 21 de maig té un «caràcter excepcional» i està inspirada «en la necessitat de no menyscabar la titularitat del dret de participació». I també remarca que sempre ha d'estar «subordinat» a que no interfereixin en el procés penal on són acusats. De moment, però, el tribunal no ha fixat sessió del judici per a aquell dia, precisament perquè puguin anar a les Corts.

Deixa en mans de presidència el dispositiu de seguretat

Els magistrats reconeixen que és necessari que vagin personalment a acatar la Constitució a les cambres espanyoles i que són «actes indispensables» per a l'adquisició de la condició de diputats i senador. Per això –tot i que les defenses no ho demanaven explícitament a la petició de llibertat però sí es referien als tràmits necessaris- el tribunal aprofita i ja s'avança a una futura petició d'un permís per sortir de la presó. Tanmateix, el tribunal estableix que hauran d'estar «degudament custodiats» i que la presidència del Congrés i Senat hauran de prendre «les decisions oportunes» perquè, un cop dins de la sala de plens, «quedi garantida la seva seguretat».

I, a més, ordena que hauran de tornar a la presó «sense dilacions» un cop la presidència de les cambres hagi posat fi a la sessió. De fet, la interlocutòria també s'envia a la presidenta en funcions del Congrés, Ana Pastor, i al del Senat, Pío García-Escudero.

Avança que poden acabar suspesos de funcions

Ara bé, ja avança quin podria ser el posicionament del tribunal pel que fa a l'exercici del càrrec i més enllà de permetre'ls prendre possessió de l'acta. «L'exercici d'aquest dret participatiu i, particularment, l'exercici efectiu del càrrec per al que han sigut escollits pugui veure's afectat, en el seu cas, en la mesura que es pretengui el seu exercici d'una manera incompatible amb la situació cautelar de privació de llibertat en la que aquest moment es troben», valoren els magistrats.

A més, ja apunta que el mateix reglament del Congrés dels Diputats preveu en l'article 21 la situació que un diputat estigui en situació de presó preventiva i que això implicaria la suspensió dels seus drets i deures parlamentaris. El tribunal també té una altra eina per suspendre'ls temporalment de funcions abans de la sentència, i és el 384 bis de la Llei d'enjudiciament criminal. És el mateix precepte legal que ja va usar el jutge instructor Pablo Llarena per suspendre'ls del càrrec al Parlament un cop els va processar, el juliol del 2018.

La presó preventiva, «proporcionada»

En la interlocutòria, els magistrats també deneguen la petició de llibertat que feien les defenses dels presos electes per garantir que podien exercir el càrrec. Segons els magistrats, mantenir-los entre reixes és «proporcionat i no vulnera el dret a la participació política dels acusats» i subratlla que han estat escollits «en l'exercici d'aquest dret».

A més, reitera que la presó preventiva «no és incompatible» amb la condició de diputat o senador «i no implica 'per se' vulneració dels seus drets com a tal quan és proporcionada i no respon a una finalitat arbitrària».

No tramitarà el suplicatori

Els advocats defensors Jordi Pina i Andreu van den Eynde demanaven als seus escrits que el Suprem demanés autorització a les cambres espanyoles per seguir processant els acusats. És un requisit legal regulat a la Constitució i als reglaments de les dues cambres emmarcat en la immunitat dels parlamentaris i concebut per protegir-los un cop s'ha d'iniciar una investigació contra ells. Les defenses, però, interpretaven que en aquest cas –tot i que el judici ja està en marxa i es van presentar a eleccions estan ja processats- també cal aquesta autorització. Tot i que a l'escrit no demanaven al tribunal que suspengués la vista, sí es referien als tràmits que cal fer per obtenir el suplicatori i apuntaven que això alteraria el calendari de sessions.

En la interlocutòria, consideren que el suplicatori és necessari per iniciar un processament i que, per tant, és «una previsió a futur». «El sentit constitucional de la immunitat i la seva pròpia justificació històrica no permet igualar l'autorització per processar amb la homologació parlamentària del ja processat», argumenten els magistrats.

I recorda quin considera que és l'objectiu del suplicatori. «La immunitat protegeix davant l'apertura de processos concebuts per alterar el normal funcionament de la cambra legislativa, no per impedir el desenllaç d'una causa penal en la que el diputat o el senador electe ha estat ja processat i acusat, havent decretat l'obertura del judici oral».

«Interferència forassenyada»

A més, el tribunal assenyala que no fer-ne aquesta interpretació suposaria una «interferència forassenyada» en l'exercici de la funció jurisdiccional perquè permetria la «revisió o el control» del poder legislatiu sobre l'exercici dels jutges sobre persones electes durant la celebració d'un judici oral. És a dir, ve a dir que suposaria un instrument per buscar que un judici s'aturés i que convertiria la immunitat parlamentària en un «privilegi» o un «dret particular».

La resolució assenyala que ja es van presentar a les eleccions quan estaven processats de feia més d'un any i amb un judici oral en marxa. A més, afegeix com a argument que aturar la vista ara afectaria els drets d'altres acusats que no són parlamentaris. «Respecte d'ells, es demoraria la conclusió del judici, amb l'efecte negatiu que comportaria per a la vigència del dret a un procés sense dilacions indegudes», sosté la Sala.

I afegeix que suspendre la vista podria determinar «la impossibilitat de conservar la validesa de la ingent prova practicada fins al moment». Els magistrats recorden que les causes de suspensió d'un «estan tassades» i són «molt restrictives» i que en cap figura la falta d'autorització per part de les cambres.