Ictus 24 hores al Camp de Tarragona: vot de confiança i exigència compartida

Imatge d'una radiografia cerebral.
Quan parlem d’un ictus parlem de minuts. I quan parlem de minuts parlem de vides. Aquesta és la realitat que explica per què al Camp de Tarragona s’ha generat un consens institucional i social molt ampli al voltant d’una demanda clara. Disposar d’un servei d’atenció a l’ictus plenament operatiu les vint-i-quatre hores del dia.
En les darreres setmanes s’han produït posicionaments institucionals rellevants. La Diputació de Tarragona va aprovar una declaració institucional amb el suport de tots els grups polítics per reclamar el reforç de l’atenció a l’ictus al territori. Aquesta mateixa voluntat de consens s’ha expressat en municipis com Tarragona i Reus, on els plens municipals han defensat per unanimitat la necessitat d’avançar cap a un servei complet i permanent. No és una reivindicació partidista. És una demanda de territori.
Des del món local compartim aquesta preocupació. L’ictus és una de les principals causes de mortalitat i discapacitat. Sabem que el temps de resposta és determinant i que qualsevol diferència territorial en l’accés al tractament pot tenir conseqüències irreversibles. Per això considerem que el Camp de Tarragona no pot quedar per darrere d’altres àrees del país. Parlem d’equitat. Parlem de justícia sanitària.
En aquest context volem expressar un vot de confiança a la consellera de Salut i al Departament. S’han produït reunions de treball, s’han anunciat passos i s’ha traslladat la voluntat d’avançar en el desplegament del servei. Valorem aquest compromís i la disposició al diàleg amb professionals i institucions del territori. Creiem que la col·laboració lleial entre administracions és el camí per fer realitat els objectius compartits.
Ara bé, el vot de confiança no implica renúncia ni passivitat. Continuarem fent seguiment, demanant concreció i treballant perquè els compromisos es materialitzin en un calendari clar. Les institucions locals tenim l’obligació d’acompanyar la ciutadania en les seves preocupacions i també d’exercir la pressió política necessària perquè les solucions arribin. La feina discreta, la negociació i la interlocució institucional són eines útils que sovint no es veuen però que resulten imprescindibles.
Entenem també el paper de la mobilització ciutadana. Les concentracions i les iniciatives socials expressen una preocupació legítima i profundament humana. Tots tenim familiars, amics o veïns que han patit un ictus o que viuen amb la por que passi. Aquesta empatia ens obliga a actuar amb responsabilitat i amb determinació. Per això traslladem el nostre respecte i suport a la ciutadania que vulgui fer visible aquesta demanda.
El que reclamem és molt concret. Un pla de desenvolupament del servei d’ictus al Camp de Tarragona. Un calendari realista però verificable. I transparència en el seguiment dels avenços. Sabem que la solució requereix organització, professionals i recursos. Precisament per això és important que el compromís es tradueixi en decisions progressives però irreversibles.
També volem deixar clar que el nostre compromís amb aquesta reivindicació és ferm. Durant aquests dies hem fet declaracions públiques i hem traslladat la preocupació del territori. Continuarem fent-ho. I si en un temps prudencial no es produeixen els avenços necessaris no dubtarem a elevar el to institucional i a portar aquesta qüestió a les instàncies que calgui. La lleialtat no és incompatible amb l’exigència. Al contrari. És la millor manera de garantir resultats.
El Camp de Tarragona és un territori amb capacitat assistencial, amb professionals de primer nivell i amb una ciutadania que mereix el mateix nivell de cobertura sanitària que qualsevol altre indret del país. La nostra responsabilitat és defensar-ho amb serenitat, amb rigor i amb determinació.
Perquè quan parlem d’ictus no parlem només de sanitat. Parlem de vida. I en això no hi pot haver diferències territorials.