Carta a la Lorena, tarragonina, mare i economista

Estimada Lorena, 

Vas arribar a Tarragona el 2019. Aquell any a Tarragona parlàvem de turisme, de creixement, de futur, ni imaginàvem la pandèmia.. Tu parlaves de seguretat, d’oportunitat, de començar de zero. Vas arribar amb el teu marit i dos fills molt petits. Avui, gairebé no tenen records del lloc on van néixer. El tercer ja ha nascut aquí. I, malgrat tot, encara vius amb la por a l’expulsió com una ombra que no marxa.

Al ple d’aquesta setmana vam parlar de migració. I jo pensava en tu i en tants altres coneguts i amics. En el Ruben, el teu marit, que va aconseguir regularitzar-se gràcies a una feina, demostrant el que ja era evident: que volíeu treballar, contribuir, viure en pau. I pensava en la paradoxa cruel que tu continuïs atrapada en un laberint burocràtic, malgrat tenir arrelament, fills escolaritzats i una vida feta aquí.

Tu cuides cada matí la senyora Antònia. És una feina digna. És feina essencial. Però no és la feina que havies imaginat quan estudiaves Econòmiques. Tens formació, capacitat, experiència. Tens ganes de treballar en allò que et correspon per trajectòria. Però sense papers, el teu currículum pesa menys que un formulari mal omplert.

Al ple vam defensar que regularitzar no és una crida. És donar drets a qui ja hi és. És reconèixer que la irregularitat administrativa no és un delicte, sinó una situació que condemna persones com tu a la precarietat. No té cap sentit que una mare amb tres fills arrelats a Tarragona visqui amb por mentre compleix totes les obligacions quotidianes d’una veïna més.

També vam haver de frenar una proposta que volia prohibir el burca i el niqab als equipaments municipals. L’extrema dreta intenta convertir una no-problemàtica en un conflicte identitari. No ho dic jo, sino que abans del debat, vaig preguntar al secretari municipal si, quan cal identificar una persona, aquesta està obligada a mostrar la cara. La resposta va ser clara: sí, perquè la llei ja ho estableix. També vaig preguntar si tenien evidencia d’algun conflicte a la ciutat. La resposta va se clara: no hi hagut cap conflicte o problema a Tarragona. Però hi ha qui prefereix fabricar problemes abans que afrontar la realitat de famílies que viuen en un llimb administratiu.

Mentre alguns necessiten assenyalar, nosaltres volem resoldre. Per això la majoria progressista de la ciutat va apostar per donar suport a la regularització extraordinària. Perquè regularitzar és combatre l’economia submergida, protegir la infància i reforçar la cohesió. És entendre que els teus fills no poden créixer amb la por heretada.

La història de Tarragona és una història de migracions. Andalusos, extremenys o gallecs i persones d’arreu del món van arribar i van construir barris sencers. Avui hi ha qui atia la por a l’estranger. Ahir, altres van atiar la por als migrants vinguts de la resta d’Espanya. La por canvia d’objecte, però el mecanisme és el mateix. La realitat és que ningú no va substituir ningú. Com passa ara, vam fer créixer la ciutat junts. Avui el repte és el mateix: ampliar el nosaltres fins que ningú no en quedi fora.

Lorena, no puc escurçar els terminis de cada oficina ni desfer d’un cop els nusos administratius. Però sí que puc dir alt i clar que ja formes part d’aquesta ciutat. Que la teva dignitat no pot dependre d’un segell. I que regularitzar-te no és cap concessió: és un acte de justícia.