Els testaments ‘viciats’ es poden impugnar
L’imaginari popular està farcit d’històries de testaments que, per sorpresa (o potser no tant), beneficien a persones inesperades en el moment de fer-se públics. Hi ha molta casuística, però a grans trets solen reunir aquests ingredients: una persona gran i vulnerable que viu sola i tercers que en tenen cura en el tram final de la seva vida i acaben sent els seus hereus en detriment dels familiars directes. Són casos que fan un intens tuf a manipulació emocional o engany que, si es demostra que han concorregut aquests factors es poden impugnar davant la justícia.
El punt de partida per fer-ho és el denominat vici del consentiment, una figura recollida pels codis civils català i espanyol que contempla la possibilitat d’anular un testament quan la persona que testa es troba sota determinades circumstàncies que no li permeten fer-ho en ple ús de les seves facultats cognitives o volitives. Són, això si, casos complexos perquè els límits de les malalties com l’Alzheimer o de les influències viciades de terceres persones son difusos. Però hi ha molta jurisprudència que convida a, davant d’un cas sospitós, plantejar-se una impugnació. Intentaré resumir alguns supòsits reals.
El primer és el d’un advocat que va aconseguir que una senyora gran els fes a ell i a la seva dona hereus dels seus bens en detriment de la seva pròpia filla i dels nets. La família va impugnar el testament a partir del fet sospitós que a principis d’any eren els hereus, però pocs mesos després el testament va canviar de signe curiosament en paral·lel a unes donacions a favor de l’advocat i la seva família. Va ser la pista per demostrar que la rectificació del testament es va fer amb un consentiment viciat. Tot i que l’advocat havia fet gravacions per demostrar la plena capacitat i voluntat de la víctima. Però la justícia de vegades no és tan cega com malauradament es demostra en altres cops i el jutge va considerar que aquestes gravacions eren proves de la mala fe de l’advocat, que l’únic que feia era preparar bé el seu frau. Que es podés demostrar que la família va mantenir una bona relació amb la difunta fins a l’últim moment va ser un altre factor que va permetre que la impugnació prosperés.
Altres casuístiques són les que permeten impugnar el sentit del testament tramitat davant notari en els dos anys anteriors a una incapacitació per malaltia. En aquests casos, el jutge pot estimar que la malaltia, normalment l’Alzheimer o alguna altra demència, ja havia començat i que, per tant, el testador no obrava en plenes facultats.
Un altre supòsit, de molt recorregut a la nostra tradició, és el que ens permet descobrir que algunes de les persones que tenen cura de la gent gran que viu sola, aprofiten aquesta circumstància per desviar diners o bens cap als seus comptes corrents o el seu patrimoni. Són també casos complexos però no impossibles de denunciar, perquè sovint hi ha elements que demostren el frau.
Manipulació, abús de confi ança, engany, xantatge emocional... són els ingredients comuns d’aquests testaments viciats que perverteixen la voluntat de les persones que els signen. I que perjudiquen als seus familiars, tant a nivell econòmic com sentimental, perquè saber que algú ha estafat un pare o un avi no és mai una situació agradable. Com sempre diem, quan som víctimes d’una injustícia busquem un advocat i lluitem pels nostres drets.