Molta fressa i poca endreça

Recordeu aquella famosa frase que deia: «és l’economia, estúpid»? Es va popularitzar durant la campanya electoral de Bill Clinton el 1992 i servia per retreure a Bush (pare) que calia centrar les polítiques en qüestions quotidianes i deixar de mirar tan cap enfora. Us sorprendrà un article de la CUP parlant dels Estats Units, exemple fotogràfic de l’imperialisme que destrueix nacions i del liberalisme que trenca societats, però és que avui venim a parlar d’economia i ordenances municipals i aquesta frase ens és molt oportuna per posar sobre la taula unes quantes coses (a més, ja era hora que des de l’esquerra ens apropiéssim dels símbols de les dretes i els resignifiquéssim, no?).

I és que el govern de Reus (format pel tripartit PSC, ERC i ARA), capitanejat pel regidor d’Hisenda, senyor Manel Muñoz, porta des del mes d’octubre passat esventant com són de ‘justos’ i ‘socials’ els pressupostos i les ordenances d’aquest 2026 -intuïm que no els qualifiquen com d’esquerres perquè sinó als membres d’ARA Reus els agafaria un tic a l’ull. Doncs, aquest cop, els pressupostos i les ordenances, és a dir, la guia pràctica que fa aterrar tots els anuncis grandiloqüents, els delaten: no són d’esquerres ni socialment justos. De fet, si es miren amb atenció, s’assemblen perillosament als del govern de Pellicer (de la no tan antiga Convergència). Perquè el PSC, lluny d’aprofitar les ordenances com una eina de redistribució de la riquesa, de lluita contra l’emergència climàtica i de garantia de drets bàsics, opta per una lògica purament recaptatòria que castiga la ciutadania mentre deixa intactes els privilegis econòmics dels de sempre. I sí: la manera com distribueixes i utilitzes l’economia diu molt de tu. Posem-ne exemples:

El primer, la taxa de recollida d’escombraries. Aquesta es calcularà principalment en funció dels metres quadrats de l’habitatge. I això és absurd, perquè llavors és igual quants residus generis, o com de bé o malament reciclis. És absurd i contrari al que prescriu la Unió Europea: el pagament ha de ser per generació, això significa que es penalitza qui més contamina i es premia qui contribueix més al reciclatge. En definitiva, tot i el canvi de colors a l’alcaldia, l’Ajuntament continua cec davant les necessitats mediambientals.

Continuem: la gestió de l’aigua. Recordem que l’aigua és un dret bàsic i l’empresa Aigües de Reus és 100% municipal. I això hauria de ser suficient per aplicar taxes ‘justes’ i ‘socials’, oi? Doncs no. El govern local no pren en consideració l’emergència social ni l’emergència climàtica. Les sequeres dels darrers mesos d’estiu i les advertències científiques de les sequeres extremes que vindran no s’han tingut en compte, tampoc, en les ordenances de 2026 i es continua aplicant una tarifa que no s’adequa. Que passarà, doncs? Que es continuarà permetent que s’omplin les piscines privades amb aigua d’ús de boca a preus raonables, mentre que els pagesos es queden sense aigua per regar; tampoc no es fa res per acordar una factura justa en els habitatges on viuen fins a tres persones i no s’arriba al mínim de consum del preu fix establert -per tant, sempre paguen més del que consumeixen, cosa que no incentiva el no malbaratament- i tampoc eliminen el topall de fons social de 100.000 € l’any. Un topall que exclou persones i famílies d’un bé essencial en una empresa municipal 100% pública. No té cap sentit.

Seguim amb habitatge i fiscalitat, en què l’IBI continua sense incorporar criteris socials suficients. Això sí, el govern local s’ha encarregat de vendre la bona nova que els pressupostos del 2026 inverteixen més en qüestions socials. Com es pot parlar de més inversió pressupostària quan els graus d’execució són tan baixos? Dades oficials: partides com habitatge i urbanisme, medi ambient o infraestructures, tenen un grau d’execució inferior al 35% (26,80%, 32,78%, 18,92%, respectivament), alhora que en sanitat i educació no se supera el 60% d’execució. Sí, la majoria de casos de NO compliment en execucions són en partides socials. I a això cal sumar-hi una redistribució d’impostos que no canvia res a qui retribueix. Cap canvi aquest 2026: continuen beneficiant el mateix model i les mateixes persones: el de la ciutat per als turistes, les empreses i els rics. Per a la majoria de la població reusenca res no millora.

En altres ordenances, el govern demostra la mateixa manca de sensibilitat social. Es volia cobrar 10,02 € pel cens de gossos, gats i fures, tot i que el tràmit és telemàtic i no comporta cap retorn per a la ciutadania. La CUP vam esmenar-ho (com moltes altres qüestions) i, gràcies a això, els animals adoptats NO pagaran el cens. Tot i això, l’Ajuntament continua sense facilitar les plaques identificatives, cosa que fa revertir-ne el cost en les famílies i genera greuges comparatius evidents .

Per acabar, volem evidenciar una qüestió que pot semblar circumstancial, però que al nostre parer demostra molt sobre la voluntat d’aquest govern: ben bé totes les bonificacions continuen sent pregades. Això vol dir que només s’apliquen si la ciutadania les sol·licita explícitament. Quants dels habitants de Reus saben aquesta condició? Quants disposen del temps i/o del coneixement per poder fer-ne la sol·licitud? Una trampa que només serveix per deixar enrere les persones amb menys recursos. Nosaltres ho tenim clar: les ajudes han de ser automàtiques, universals i garantides.

Ens sap greu començar l’any anunciant que res no canvia. Tot i que en les respostes a les al·legacions de la CUP, el regidor Muñoz reconeix que el nostre seria un sistema molt més just i que fomentaria la fórmula que qui més té més paga, el no malbaratament de recursos i l’ecologisme, des de govern diuen que no disposen de les eines administratives i de gestió per executar-lo. Ara l’excusa és local per una mancança autonòmica i espanyola, en un govern PSC-PSOE [no sé si aquí hi quedaria bé una coma, depèn del sentit...] a TOTES les institucions. La realitat: manca de voluntat política.

En resum, que molt soroll per no res o molta fressa i poca endreça. I que n’estem fartes de grans anuncis que només fan de Reus una ciutat aparador, on no es cobreixen les necessitats bàsiques de totes, més centrada a servir qui ens visita que no pas qui hi vivim.