L’habitatge. Viurem un sant tornem-hi?

A la primera dècada del segle XXI vam viure l’anomenada ‘bombolla immobiliària’, tothom comprava pisos. Va ser una bogeria. Semblava que les entitats financeres estiguessin regalant els diners. Ara l’empresa estatal d’habitatge, batejada com ‘Casa 47’, és la darrera iniciativa del govern, per crear un gran parc públic d’immobles destinats al lloguer, per afrontar un dels principals problemes que castiguen a la societat espanyola, com és l’accés a una residència digna. Isabel Rodríguez, ministra d’Habitatge ha anunciat que s’invertirà 1.300 milions per any a partir de 2026 i durant deu anys.

L’objectiu és arribar a la classe mitjana. La realitat és que ara persones amb un treball estable i un salari digne, un no pugui pagar un lloguer o el lloguer es mengi el salari. Aquest col·lectiu té condicions desafortunadament pitjor que temps enrere. Això és el que vol canviar el govern i que el 60% de la població espanyola pugui accedir als habitatges nous. Actualment, el preu dels habitatges es descontrola, La demanda és força creixent i existeix manca d’oferta, tot plegat significa que els preus de mercat estan desorbitats, amb increments de més del 10% interanual, segons les dades facilitades per l’Asociación Española de Análisis de Valor, que representa a les empreses taxadores.

La crisi de l’habitatge protegit obliga a repensar les regles del joc, ja que la realitat ve condicionada per diversos factors: la falta de planificació; els canvis demogràfics, que han generat més població, i llars més petites; la localització dolenta i l’estat de moltes finques; la dinàmica del mercat, que prioritza la inversió sobre l’ús i per haver permès que els habitatges socials es van desprotegir i varen passar al mercat lliure.

Els experts asseguren que és imprescindible un gran acord per tal de garantir una política d’habitatge estable i és necessari un canvi cultural que consideri el parc públic un bé comú essencial. La col·laboració pública-privada resulta actualment imprescindible, s’han d’agilitzar els procediments perquè aflorin nous sols i que la burocràcia administrativa sigui molt més àgil.

A Tarragona obren més immobiliàries que bars. Alguns professionals tornen al sector després de quinze anys, per l’increment de la compravenda (un 18%), la inversió estrangera i un efecte de la pandèmia. A la província, des del 2020 el nombre d’agències ha crescut un, hi ha 4.749 locals on es fan les operacions vinculades a la compravenda de pisos. A la Costa Daurada tenim compradors estrangers i la manca de pisos de lloguer, fa que la demanda vagi cap a la compravenda.

L’assessor immobiliari del segle XXI respon bàsicament a un perfil professional del tipus autònom, digital i connectat a la xarxa. La digitalització i l’increment del treball independent defineixen l’actual professió immobiliària a Espanya, on prop del 43% dels professionals del sector són freelance, és un mercat que exigeix major agilitat, coneixement tecnològic i capacitat de connexió global.

Abans era una professió centrada exclusivament en la intermediació immobiliària, ara és una activitat integral que combina l’acompanyament personalitzat, anàlisi estratègica i orientació en inversió. El mercat immobiliari espanyol és competitiu i atomitzat, però també dinàmic i ple d’oportunitats pels que sàpiguen adaptar-se, Lideraran el sector els professionals que siguin capaços d’abraçar la tecnologia, la col·laboració i l’autonomia. Ara estem davant d’un professional independent, integrat en una xarxa global i tecnològicament capacitat.

La qüestió és, estem ara davant d’un altra bombolla immobiliària, que va propiciar el govern del Partit Popular, liderat per José María Aznar? Esperem que no. Viurem un nou Sant tornem-hi?