El preu invisible dels creuers a Tarragona

Les recents declaracions de la presidenta de la Cambra de Comerç, la Sra. Laura Roigé, defensant l’obertura del comerç en festius per ‘aprofitar’ l’arribada de creueristes, no són més que una versió actualitzada del conte de la lletera. Una fantasia comptable que, tot i haver estat contestada per diversos estaments de la ciutat, amaga sota la catifa les externalitats més preocupants d’aquest model turístic.

Més enllà del debat sobre la conciliació laboral i el benefici real per al petit comerç, hi ha una part de la factura que ningú vol signar: la contribució directa d’aquesta indústria a l’empitjorament de la crisi climàtica i la vulneració de drets. No parlem de teories abstractes. L’informe tècnic del Centre d’Estudis de Dret Ambiental de Tarragona - URV (juliol 2024) és una lectura necessària per a qui vulgui sortir de la bombolla del bonic relat oficial.

Les dades de contaminació atmosfèrica són especialment alarmants. En la campanya de mesurament de NOx que vàrem realitzar entre setembre i octubre de 2024, els resultats a Tarragona no deixen marge al dubte: en tots els punts de recollida, les concentracions de NO2 superen tant el marc de referència de l’OMS com el futur límit europeu que entrarà en vigor el 2030. Estem hipotecant la salut del veïnat per un turisme de pas.

A aquest aire de mala qualitat cal sumar-hi la pressió sobre els recursos hídrics. Resulta gairebé insultant que, en ple any de sequera extrema com va ser el 2023, amb només 57 escales es carreguessin més d’11 milions de litres d’aigua als vaixells. És aquest el model de sostenibilitat que se’ns vol vendre?

Si realment la prioritat és la caixa de la ciutat —com apunta el discurs de la Cambra—, no cal inventar noves servituds per als treballadors del comerç. Només caldria aplicar amb valentia la taxa turística, actualment paralitzada. Estem parlant d’uns ingressos potencials que haurien superat els 8,5 milions d’euros durant el 2025.

Tarragona no pot viure d’esquena a la crisi climàtica ni a la salut dels seus ciutadans. El progrés econòmic no pot ser un ‘tot s’hi val’ basat en xifres inflades i un aire irrespirable. Abans d’obrir les persianes en diumenge, potser hauríem de començar per tancar l’aixeta del malbaratament i netejar l’aire que ens envolta.