Caos en la mobilitat
Imatge d'un dels primers trens que ha circulat aquest dilluns a l'estació de Tarragona en direcció a Barcelona.
Els usuaris de rodalies, els de la mitja distància per la via convencional i per la de l’alta velocitat, i els de l’AP7 fa temps que denuncien les afectacions que pateixen. La immensa majoria de persones no pertanyen a cap formació política. Simplement utilitzen les vies de comunicació i el transport públic per anar a treballar o a estudiar.
D’altra banda, els usuaris de l’alta velocitat en trajectes de llarga distància han publicat les vibracions extremes que, amb assiduïtat, percebien en punts diversos de la xarxa estatal. Després hem sabut que els maquinistes també havien comunicat les incidències tant a les operadores com a la gestora de la infraestructura, ADIF.
Seguidisme
En canvi, la Generalitat fa un any i mig que s’escuda en unes suposades inversions de l’Estat per intentar minimitzar l’abast d’aquestes queixes i constatacions. Usuaris, opinadors, experts i electes n’han expressat dubtes raonables perquè, amb dades a la mà, una cosa és el que Madrid promet i una altra, molt diferent, el que executa, especialment en el cas català.
Ara també sabem que els mateixos maquinistes verbalitzen la diferència de tracte en el manteniment d’infraestructures entre Catalunya i altres territoris, sobretot en la xarxa de rodalies i de mitja distància. De 2015 a 2022, Renfe i Adif només van executar el 35,1% de les inversions previstes. El primer semestre de 2024, el 16,7%.
Tragèdia cruenta
Des del diumenge 19, la queixa ha esdevingut tragèdia. I no pas una tragèdia escènica, sinó real i cruenta: 46 morts i 330 ferits. Ademuz i Gelida marquen amb sang les vies d’ADIF, empresa de gestió de les infraestructures ferroviàries de l’Estat. I afloren dubtes profunds sobre la seva credibilitat. L’extrema dreta ho aprofita per erosionar la confiança en les institucions democràtiques. No és el camí.
Ara bé, no és raonable que qui no ha executat les inversions aprovades, amb 50.000 milions pendents de l’Estat en infraestructures, el 75% dels quals a la xarxa ferroviària; qui ha negat les vibracions denunciades per usuaris i maquinistes; qui amaga que també es produeixen en territori català; qui no és capaç de certificar per escrit que les línies són segures; qui menteix anunciant el restabliment de rodalies; qui, en plena crisi extrema, acumula més incidents, continuï sense assumir cap responsabilitat.
A Tortosa s’incendia un tren; a Sant Guim, una màquina de revisió xoca amb una roca enmig de la via; a Alumbres, un tren ho fa amb una grua; a Tarragona, un mur del moll cau sobre la línia de mercaderies... Són incidents que donen la raó als usuaris i als maquinistes i que fan créixer els dubtes sobre el servei i, sobretot, sobre qui el gestiona.
Les darreres jornades sense rodalies i amb la principal autopista de Catalunya i de la Mediterrània occidental tallada haurien de provocar algun cessament o dimissió. Però mentre un ministre s’atreveixi a parlar del “suflé emocional” dels maquinistes i la Generalitat no lideri la mobilitat a Catalunya, oblidant la ciutadania que l’escull, les coses aniran de mal en pitjor. Cal un traspàs integral —infraestructura i operativitat— i 100% català de rodalies i mitja distància. Amb la mateixa pluja, Ferrocarrils de la Generalitat no ha col·lapsat.