La situació sanitària de Vallmoll a la segona meitat del segle XIX

Al segle XIX, Vallmoll, com molts altres pobles del Camp de Tarragona, estava subjecte a les condicions sanitàries típiques d’una comunitat rural catalana. La pobresa i la falta de sanejament facilitava la propagació de malalties com el còlera, la febre tifoide, la verola o la grip. 

A la premsa de la segona meitat del segle XIX apareixen notícies sobre la situació sanitària de moltes poblacions del Camp. Vallmoll va ser un poble on es va sentir l’alarma sanitària causada per algunes d’aquestes malalties. 

En alguns casos, la premsa era sensacionalista i l’abast real de les plagues no era tant seria. En altres casos s’utilitzava la salut com una arma política per denunciar la inactivitat de les forces municipals. 

Segons la premsa, a Vallmoll es va desenvolupar la verola de forma alarmant durant el 1870. Diverses persones es van dirigir al poble de Falset per ser vacunades. Molts habitants de Falset en van seguir l’exemple per evitar contagis en cas que la malaltia s’incrementés. 

El 1883 va finalitzar el petit desenvolupament que havia tingut una malaltia verolosa. En aquell moment només hi havia un o dos malalts, sense que s’hagués presentat cap altre cas. 

L’any 1885 Vallmoll va patir una important epidèmia de còlera i la mortalitat va ser important. Amb motiu d’haver-se alliberat la població de l’epidèmia es van celebrar festes durant el 1886. Es van celebrar en acció de gràcies al seu patró Sant Sebastià per haver-se vist lliures del mal. 

El 1887 van aparèixer unes notícies alarmants a causa de les víctimes que el xarampió provocava a la població. Hi havia pànic i un important alarmisme entre el veïnat. Els nens i les nenes eren atacades per aquesta malaltia i molts morien diàriament. Moltes famílies estaven emigrant i l’aparença de la població no era bona. 

Es va demanar al Governador civil de Marc Dalmau Arqueòleg i historiador la província que dictaminés les mesures pertinents per acabar amb aquell mal i retornar la tranquil·litat al veïnat. Finalment, la notícia va ser desmentida i es va considerar que no tenia fonament. La setmana anterior havien mort dos nens i es va dir que aquelles defuncions eren l’origen d’aquella falsa notícia. Sembla ser que a Vallmoll no existia pànic ni s’havien donat casos tant nombrosos de xarampió.

L’accés a aigua potable era limitat. Molts habitants bevien de fonts públiques, pous o rieres properes que, sovint, estaven contaminades. El sistema de clavegueram era quasi inexistent. La higiene personal era limitada, sobretot en famílies humils, i els aliments no es conservaven bé. 

El 1888 una altra notícia va posar el focus sobre la diftèria, una malaltia contagiosa que atacava la vila. Des del 17 de juny de 1887 es va dir que hi havia hagut més de 50 atacats i cinc defuncions. 

Es va prohibir de rentar la roba dels malalts en els rentadors públics i d’assistir a l’escola. Es van enumerar tres focus dintre de la vila. El primer d’ells feia referència a l’extracció d’aigües brutes i el seu transport en barrals plens de latrina pels carrers més cèntrics de la població. Eren càrregues que servien per fertilitzar els camps. 

En segon lloc es va aconsellar moure o eliminar un rentador del Sr. Ballester. Aquest estava al centre del poble i es trobava en males condicions. Es va considerar que era perjudicial i un focus important de contagis. Feia molta mala olor i aquesta augmentaven amb la calor fins al punt que calia ficar-se un mocador al nas. 

En tercer lloc es va acusar d’haver tolls de sang mesclada amb aigua durant el Divendres Sant davant de les botigues de porcs. Aquestes restes es devien a la manca d’un escorxador i de diners per construir un cobert. Es va acusar a la municipalitat de gastar les 1500 ptes per instal·lar un orgue a l’església. 

També s’havia venut carn de bou en mal estat procedent d’una altra població. La venda no va ser autoritzada per l’inspector de carns sinó pel secretari de l’Ajuntament. Se’l va acusar de saber molt de certifi cats però molt poc de carns. 

El veterinari va examinar algunes restes que havien quedat després de la venda. Va dir que la carn semblava bona per no crear alarmisme. Les malalties que podien afectar la carn eren la verola, el tifus, les febres tifoides i les catarrals. El veterinari va dir que si la carn hagués estat infectada segurament hi hauria hagut molts casos d’intoxicacions. 

El 1898 a la interminable sèrie de febres tifoides registrades a Vallmoll, es va donar una invasió variolosa, afavorides per les males condicions higièniques que rodejaven el lloc. 

Les malalties freqüents i les epidèmies tenien un gran impacte demogràfic, amb una mortalitat infantil elevada i una esperança de vida més baixa que avui. Aquestes condicionaven la vida quotidiana i l’agricultura, base econòmica del lloc. L’any 1908 es van construir els rentadors a l’entrada del poble, segurament per evitar possibles focus de malaltia i contagis al seu interior.