Sempre Antoni Gaudí

L’arquitecte reusenc Antoni Gaudí i Cornet (Reus, 1852 – Barcelona, 1926) va ser un personatge quelcom enigmàtic i força sorprenent en la seva època, malgrat que va disposar del mecenatge d’Eusebi Güell i Bacigalupi (Barcelona, 1846 – 1918). El comte Güell fou un industrial, polític i mecenes català que va saber de Gaudí a l’Exposició Universal de París l’any 1878, en veure un expositor de barrets, i va preguntar qui l’havia dissenyat. Sens dubte, Gaudí és l’arquitecte més conegut del món i el temple de la Sagrada Família és la construcció religiosa més alta del món amb la seva torre de Jesucrist de 172,50 metres i rematada amb una creu.

Galdric Santana és el director de la Càtedra Gaudí, que aspira a ser un centre de recerca reconegut per promoure el coneixament de l’arquitectura i de l’obra de Gaudí i posar a l’abast de la comunitat acadèmica, investigadora i del públic en general els seus fons patrimonials, els quals són gestionats per l’Arxiu de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, i és el comissari de l’Any Gaudí 2026.

Santana manifesta que «Gaudí aplica la ciència i la tecnologia a l’art... no s’havia fet mai una anàlisi científica de tota l’obra en conjunt, i això és una de les novetats d’aquesta commemoració». Sempre creiem que Gaudí s’inspirava en la natura, però ara els estudiosos diuen que Gaudí analitza científicament la física de la natura, en troba les lleis i les aplica d’una manera científica a l’arquitectura, com si fos «una nova natura».

Santana fa referència a les catenàries gaudinistes: «... el que fa servir majoritàriament són altres tipus de corbes, de les quals la catenària només és un cas particular... i amb això genera una arquitectura molt més orgànica, que funciona molt millor i que fins i tot traspassa les estètiques». I afegeix: «... i crea una arquitectura molt complexa que transcendeix el temps... ningú ha pogut continuar evolucionant el seu llenguatge... hi ha personatges com Jujol que hi van estar molt, molt a prop».

Gaudí fa que les pedres parlin amb una creativitat exuberant i una bellesa que captiva i atrau, al servei d’un ideari simbòlic de fons que és fonamentalment cristià: la columnata de la Sagrada Família evoca les columnes del Partenó. Puig, en el seu darrer llibre, Antoni Gaudí, vida i obra, escriu que «... en tota la documentació oficial referida a ell, tant personal com l’acadèmica i la professional, signada per Gaudí mateix, incloent-hi documents tan significatius com ara la certificació del testament del 9 de juny de 1911 i els llegats testamentaris del 1925, hi consta que és ‘natural de Reus’».

Reus té potser un deute amb el seu fill més que il·lustre, ja que és el més universal de tots els seus fills. No sé si serà suficient l’escultura amb la qual està treballant des de fa temps l’escultor i joier tarragoní Joan Serramià. Cal una reparació, han manifestat veus, ja que Reus no disposa de cap obra. L’historiador i arqueòleg Jaume Massó ens recorda els projectes que Gaudí va estar a punt de fer a la ciutat reusenca i que unes circumstàncies o altres no van reeixir, com la remodelació de la façana del santuari de la Mare de Déu de Misericòrdia, el mateix teatre Fortuny o la residència familiar i seu empresarial dels Vilella.

L’única obra de Gaudí a les terres tarragonines és l’altar i l’ostensori del Sagrat Cor, que està al carrer Méndez Núñez, 14, de la ciutat de Tarragona (1880-1884). Es tracta d’una intervenció important en l’església d’estil neogòtic de les monges de la congregació de Jesús i Maria que va projectar l’arquitecte tarragoní Ignasi Jordà Arnalich l’any 1858.

El manifestador és de fusta sobredaurada i d’enormes proporcions, recolzat sobre una columna marmòria, i l’altar, amb una taula gruixuda i un antependi format per tres espais quadrats que allotgen bustos angèlics emmarcats per columnes. La taula és d’un alabastre molt fi, i el retaule és de fusta.

Aquest any 2026 es parlarà molt de Gaudí a tots els mitjans de comunicació, siguin en paper, televisius o xarxes socials. Sentirem i llegirem de tot, es publicaran molts llibres sobre la vida i l’obra de Gaudí. La revista Descobrir, número 323, ha dedicat gairebé 80 pàgines al País Gaudí. Viatge monumental per Catalunya en l’any del centenari del geni i el National Geographic ha dedicat l’especial Gaudí. La vida i les obres mestres del geni universal de l’arquitectura, gairebé 220 pàgines, tot en català.

Gaudí és únic, és irrepetible, no és modernista: Gaudí és Gaudí. Sempre serà Antoni Gaudí.