Gaudí no es bandeja

L’Onze de Setembre de 1924 el genial arquitecte reusenc, Antoni Gaudí, va ser detingut a Barcelona per mantenir el català amb un policia. Va ser un gest de dignitat que condensava el seu ferm compromís amb el catalanisme i amb la llengua pròpia del país. La fidelitat a la nació catalana va ser el fonament del seu pensament polític, sintetitzat en el lema dels Jocs Florals de ‘Fe, pàtria i amor’. Gaudí entenia la seva obra com un servei al país: «Que cadascú empri el do que Déu li ha donat. La realització d’això és la màxima perfecció social. Jo treballo per Catalunya dintre del meu camp apropiat, alçant el temple, ja que el temple és el més digne de representar un poble».

Enguany que es commemora el centenari de la seva mort s’han organitzat un seguit d’esdeveniments a l’entorn de la seva obra i la seva figura, que arrencaven ja el 8 de novembre del 2025 amb actes a Reus i a Riudoms. Uns mesos abans ja havíem vist un precedent preocupant a l’Exposició Universal d’Osaka, que va visitar el president Salvador Illa, i en la qual, al pavelló d’Espanya, s’hi exhibia el lema ‘Gaudí is Spain’. Però el que no podíem ni imaginar és que seria l’Ajuntament de la seva ciutat qui difamaria i atacaria la figura del seu fill més il·lustre i universal amb un espectacle infame, mancat de tot rigor i en el qual van fer parlar Gaudí en castellà.

Així va passar al Pavelló Olímpic Municipal el 3 de gener amb un muntatge de patinatge artístic organitzat conjuntament amb la Federació Espanyola de Patinatge i en el qual també col·laborava la Diputació de Tarragona. El públic ja va haver de suportar aquest atac a Gaudí a la seva pròpia ciutat i per part del seu Ajuntament però, a més, l’emissió el 6 de gener de l’espectacle a TV3 i Esport3 va amplificar la vergonya que representa que l’Ajuntament de Reus escarni al seu fill més il·lustre.

L’espectacle Trencadís, lluny de posar en valor la figura més universal vinculada a la nostra ciutat va optar per bandejar-la. Gaudí no és un personatge anecdòtic ni accessori en el relat cultural de Reus. És part indestriable del nostre patrimoni simbòlic i emocional. I, tanmateix, a Trencadís ens trobem amb un Gaudí desdibuixat, desarrelat i, el que és més greu, falsejat. Fer-lo parlar en castellà, anomenar-lo ‘Antonio’ i diluir el seu vincle amb la llengua i la cultura catalanes no és una llicència artística innocent: és una manipulació de la realitat històrica.

La creació artística és lliure. Però quan un espectacle és impulsat amb recursos públics, l’exigència de rigor i respecte pel patrimoni col·lectiu ha de ser màxima. La cultura no pot ser una eina per reescriure la història segons conveniències ideològiques. El que ha fet el govern de PSC, ERC i Ara Reus és un escàndol majúscul que hauria d’avergonyir l’equip de govern i que hauria de derivar en l’assumpció de responsabilitats. Per contra hem vist com intenten justificar l’injustificable dient que el guió era cosa de la Federació i que hi participaven patinadors de fora de Catalunya. L’espectacle es feia a Reus, l’Ajuntament n’era coorganitzador i formava part dels actes de l’Any Gaudí.

L’Any Gaudí ha de servir per posar més en valor encara la figura de Gaudí, no per desdibuixar-lo. No podran, perquè la realitat és tossuda, fer creure que Gaudí era el que no era. Però alçarem la veu davant de cada intent que pretengui espanyolitzar tot el que Gaudí representa. No ho permetrem.