Lideratge

És un fet repetitiu, cada cert temps, parlar de la manca de lideratge de les nostres contrades en el moment de valorar el «pes» polític, econòmic i social, a l’hora de prendre decisions, de tota mena, que es produeixen tant a Barcelona, com a Madrid o, fins i tot, Brussel·les; el concepte en si, té una àmplia incidència respecte a com es valora el nostre territori des de fora, i molt especialment, pels centres de poder que decideixen més del que puguem sospitar, respecte al nostre futur i la mateixa reconfiguració de l’espai de desenvolupament, a tots els nivells.

Soc dels convençuts, que sense garanties d’influència, molts temes vitals queden aparcats, i el que és més greu, no es valoren objectivament, per molt que el pensament general del nostre territori està per la necessitat de decidir, de manera prioritària sobre molts temes.

Des de la concreció del que dic, podem parlar de temes emblemàtics com la inversió del que es coneix com a Hard Rock, que és refrendada, majoritàriament, a casa nostra, i que, malgrat la bona tasca d’Ajuntaments com el de Salou i Vila-seca, segueix en el «calaix» de l’espera indefinida, per una manca de capacitat de pressió en un assumpte vital, no solament per les nostres comarques, sinó també a escala nacional, i que ens posicionaria com l’oferta turística més important, en l’àmbit europeu; per tant, la congelació evident, és fruit d’una minsa oposició, sense cap pes real al territori, però amb alt grau d’influència a Barcelona i al govern de la Generalitat. És a dir, ens trobem amb una realitat en positiu, però sense poder tancar un projecte de referència com el que esmento. Per altra banda, també el que fa a grans «altres inversions», on ens quedem en la «bona intenció de les paraules», però orfes de realitats concretes, ja que els suposats interlocutors, per part nostra, no poden fer valer el seu pes finalista per una evident manca de poder real. Podríem parlar de molts altres projectes que han tingut el seu protagonisme mediàtic, però que no s’han consolidat com s’esperaria.

Sembla evident, per tant, que, des d’una anàlisi, lluny de polèmiques, gaudim d’unes possibilitats infinites, amb un Port capdavanter al Mediterrani, un complex químic de referència al Sud d’Europa, una indústria turística de primer nivell continental, per no dir d’un potencial Aeroport amb capacitat de creixement, i també d’una oferta logística, millorable, però amb garanties de donar resposta si s’aborden des del compromís, projectes ferroviaris dels quals parlem des de fa més de 25 anys, però que no s’acaben de concretar.

Ningú podria negar que tenim un territori amb unes possibilitats infinites, amb un pes universitari envejable, que ens dona una capacitat de preparació de la gent molt competitiva, en definitiva tenim un ampli aval de futur imparable, si es fa el que toca i el que majoritàriament, la ciutadania dona suport i que reclama cada cop que es plantegen temes que, poden tenir els seus costos, però on el benefici és inigualable.

Per tant, a què esperem des dels nostres centres de decisions polítiques, econòmiques i socials, a «exigir» el que necessitem, amb totes les conseqüències i amb la pressió que faci falta; deixar que el temps passi, o que els interessos d’altres siguin prioritaris, ens aboca a un «espai d’èxit moral» sense resultats possibles.

Tenim persones i institucions, capaces de liderar el que es necessita i el que no podem és cedir a la pressió, de tot ordre, que existeix, però que s’ha de saber superar des de la constància i la capacitat de convenciment, cap aquells que, en tot cas, no són part de la nostra prioritat absoluta, per configurar un demà possible que no pot ser hipotecat per cap concepte.