Diari Més
opinió

Creado:

Actualizado:

El 1983 es complien deu anys del cop d’Estat militar que va enderrocar brutalment la democràcia a Xile i va provocar la mort del president constitucional del país, el socialista Salvador Allende. Doncs bé, 10 anys després del cop les forces polítiques representades a les Corts Generals van convocar a Madrid una manifestació de repulsa de la dictadura. Allí estaven tots. I quan dic tots, vull dir tots. També hi havia el líder d’Alianza Popular (actual PP), Manuel Fraga Iribarne. Allà estaven, doncs, els representants de la dreta protestant per un cop d’Estat militar que havia destruït una democràcia governada per una coalició d’esquerres... 

El senyor Fraga, que va formar part dels Governs franquistes, i els mateixos diputats d’AP (actual PP) que venien tots del règim anterior, mostraven un gran entusiasme per manifestar-se contra una dictadura militar? Sincerament, crec que no. Només cal veure les cares serioses que posaven a les fotografi es que va fer la premsa aquell dia. Però van veure’s obligats a anar a la manifestació. No perquè en el fons no justifi quessin o intentessin explicar el cop d’Estat com una ‘reacció’ a uns presumptes ‘excessos’ de les esquerres (igual com encara fan ara amb el cop d’Estat feixista del 1936), sinó perquè el conjunt de la societat condemnava la brutalitat del règim de Pinochet i demanava el retorn de la democràcia.

Cal veure la foto de la capçalera d’aquesta manifestació (on es divisa al senyor Fraga al costat del líder comunista, Santiago Carrillo) per comprendre com ha canviat la dreta en aquests darrers anys, perquè es parla molt de la crisi de les esquerres però el que realment està en una crisi terminal és la dreta democràtica abduïda completament per l’extrema dreta. 

Després de la pandèmia em va sorprendre veure les manifestacions dels partidaris del senyor Trump amb samarretes que portaven el següent eslògan: ‘Pinochet did nothing wrong’, és a dir, que el dictador no havia fet res malament. Clar, durant la tirania de Pinochet es va assassinar milers de persones, es van violar centenars de dones, van haver-hi 48.000 torturats, més de 200.000 exiliats, etcètera. Però per aquesta gent tan sensible de l’extrema dreta actual tota aquesta inaudita brutalitat és ‘el preu’ per destruir un Govern d’esquerres que estava ‘posant en perill’ la propietat privada o les acumulacions de capital. I, clar, per combatre ‘aquesta deriva’ qualsevol ‘excés puntual’, doncs bé, és un tema menor i tal...

Sent això repugnant m’ha deixat glaçat veure com aquestes darreres setmanes s’ha popularitzat un nou lema a samarretes, gots, material de merchandising, etcètera, atiat per l’extrema dreta als Estats Units on el lema és ‘Pinochet Helicopter Tours 2026’. 

Explico, possiblement pensant en què algun dia els assassins haurien de donar explicacions davant de la justícia els bàrbars de la policia política de Pinochet van decidir desfer-se dels cadàvers dels torturats i assassinats llançant els seus cossos al mar des d’helicòpters militars, els famosos ‘vuelos de la muerte’ que van ser especialment utilitzats per la dictadura de Videla, a l’Argentina. Clar, sense el cos del delicte, no hi ha delicte van suposar els que van idear aquesta espantosa pràctica que ha quedat palesa mundialment a la memòria col·lectiva amb el mot de ‘los desaparecidos’. 

Doncs bé, en aquest material que es pot baixar d’Internet (i que també compren simpatitzants de l’extrema dreta europea i espanyola) es pot veure la imatge d’un ésser humà llançat des d’un helicòpter acompanyat d’una bandera que pot ser la del feminisme, l’ecologisme, algun símbol d’esquerres, la bandera LGTBI, etcètera. Aquesta imatge expressa millor que mil paraules quina és la dreta radicalitzada i fanatitzada que tenim en aquests moments.

Abans d’acabar, una recomanació i una ref lexió. Primer, si algú té algun dubte del que acabo de dir, que vagi a Internet i segueixi (si té estomac per a fer-ho) la intervenció del senyor Milei a la darrera conferència ultra que es va organitzar a Madrid. Veurà com es diuen coses que -si no estiguessin gravades- semblaria impossible que algú raonable hagués dit mai. Coses com ara: «entre el Estado del bienestar de los socialistas y la mafi a prefi ero la mafi a porque la mafi a, al menos, compite» (riallada i aplaudiment general). Estat del benestar: educació i sanitat públiques, pensions universals, beques per als joves, prestacions socials, dependència, etc... res, millor la màfi a. Sembla increïble, realment! 

La reflexió –més aviat, la pregunta que em faig amb veu alta– és la següent: el senyor Abascal, la senyora Ayuso, tota aquesta gent que crida pels carrers ‘¡Sánchez a prisión!’, què pensaran de dictadors sinistres estil Pinochet? Pensaran que, efectivament, no va fer res malament? Es posarien la samarreta de l’helicòpter? Quasi millor no saber-ho...

tracking