Tarragona, ciutat amiga de la infància?
L’Ajuntament de Tarragona va licitar les obres del projecte d’urbanització de les Parcel·les Iborra el passat mes de març.
L’any vinent farà 10 anys que Tarragona és reconeguda com a Ciutat Amiga de la Infància per part d’Unicef, un distintiu valuós que, més enllà d’aquest component de medalla, implica deures i compromisos de la ciutat amb els seus infants. L’objectiu és «el benestar dels nens defensant els seus drets, fomentant la seva participació i fent de les ciutats entorns més habitables, especialment per als més joves”.
Un objectiu que està col·lapsant completament a la Vall de l’Arrabassada, on la canalla més petita de la seva escola pública -I3, I4 i I5- serà imminentment exposada als riscos de les obres d’urbanització dels nous vials de parcel·les Iborra, a dos metres dels patis i a set metres de les aules. Allà s’hi farà un rebaix de terra de set metres de fetge de gat, la duríssima roca que hi havia al pàrquing del Jaume Primer i que tan sorollosa és de perforar.
Amb bon criteri i amb la sensibilitat que ara s’enyora, el conseller Nacho Garcia deia el passat més de març: «la previsió és començar les obres al mes de juny per afectar mínimament l’activitat del centre escolar». Malauradament, el seu propi retard en la contractació i, probablement, haver oblidat els deures que comporta ser ciutat educadora, ens ha dut a un inici d’obres lesiu per la nostra canalla en la seva edat més fràgil i vulnerable. I lesiu per les mestres, que fan la seva feina amb excel·lència i calidesa.
Durant un mínim de quatre mesos, els nostres infants respiraran pols, s’exposaran a possibles caigudes de pedres a les hores del pati i tindran un soroll estrident, continuat i penetrant durant totes les seves hores lectives, també dins les aules. Aquesta exposició al soroll sostinguda en el temps té conseqüències reals per als més petits. Des del punt de vista de la salut, la majoria d’estudis apunten que a l’increment d’estrès fisiològic, amb augment de la freqüència cardíaca i cortisol, així com el risc de pèrdua auditiva i la interrupció del descans i la son. Capítol a banda els infants amb problemes respiratoris o amb capacitats més sensibes, que malauradament en conec uns quants...
Des del punt de vista cognitiu, el soroll continuat causa problemes de concentració i aprenentatge i dificultats en el desenvolupament del llenguatge, en l’edat més decisiva i sensible. Això pot comportar efectes irreparables a llarg termini. I des del punt de vista emocional, els més petits poden patir augments importants d’irritabilitat, nerviosisme, impulsivitat i agressivitat.
Tornem al principi: Tarragona és Ciutat Amiga de la Infància. Es tracta d’un distintiu que va aconseguir l’alcalde Ballesteros amb en Francesc Roca com a conseller de l’àrea, que es van creure l’alcalde Ricomà i el conseller Manel Castaño, per exemple quan vam implicar la canalla tarragonina en el procés participatiu del nou POUM; i que just ara han renovat fins al 2029 l’alcalde Viñuales i la consellera Isabel Mascaró, a qui els pertoca prendre decisions. Crec que és just reconèixer que fins ara ha estat una visió compartida entre socialistes i republicans la importància de treballar pel benestar dels més menuts i això és bo. Però el nostre repte no és només compartir les paraules del discurs sinó compartir les accions i els fets que les fan creïbles i els atorguen sentit i realitat.
En aquella crònica sobre la renovació del distintiu fins al 2029, la consellera Mascaró deia unes paraules que ara reclamem: «Som una ciutat educadora que acompanya a nens i adolescents en totes les etapes del seu desenvolupament. Protegim els nens i ho fem comptant amb ells, amb una escolta activa. El Consistori continuarà treballant per fer valer, dia a dia, l’orgull i la responsabilitat que comporta aquesta distinció i ho continuarem fent situant, com sempre, els nens al centre de les nostres polítiques locals».
Alcalde, això és el que li demanem: renovem el barri, que falta li fa, però protegim els infants, escoltem-los i situem-los al centre de les nostres polítiques locals. Escolti l’AFA de l’Escola Arrabassada i tingui el coratge d’aturar l’obra i planificar-la per evitar la coincidència amb l’horari lectiu. Anteposi l’interès públic de l’equipament escolar i recordi que som Ciutat Amiga de la Infància. No es preocupi pels sobrecostos, els quals, segur, no són responsabilitat dels més petits. Preocupi’s per la nostra canalla, són la vàlua més feble i són el nostre futur, i això no té preu.