Diari Més
Josep M. Buqueras Bach

Josep M. Buqueras Bach

President executiu de la Fundació Trencadís

Centre i arxiu Jujol

Visita d'obres al Teatre Metropol.

Visita d'obres al Teatre Metropol.Tjerk van der Meulen

Creado:

Actualizado:

A la darrera reunió del Consell de Modernisme, primera quinzena de setembre, Sandra Ramos, tinent d’alcalde i portaveu del grup municipal del PSC ens va informar de la possibilitat de la compra dels baixos i el primer pis de l’edifici número 8 del carrer Méndez Núñez. Aquest nou espai de 400 metres quadrats es preveu instal·lar-hi un restaurant i una botiga que formaran part del Pla Director del projecte Jujol, a la Rambla Nova 46, tot plegat per encabir un centre d’interpretació jujolià.

En paraules del alcalde Rubén Viñuales el que es pretén és “potenciar així aquest complex d’alt nivell tant cultural, com patrimonial i turístic a la ciutat... Jujol és l’artista més gran que hem tingut en segles, era l’artista complet. Si veuen els seus treballs de fi de carrera, ja són obres d’art”.

Ignasi Pagés i Mònica Sans, arquitectes i catalogadors del Fons Pujol del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya/COAC, Demarcació Tarragona, van conferenciar a finals d’octubre en les Jornades Modernisme dels Pallaresos sobre ‘Les àrees de Producció de Jujol: una mirada inèdita i sistematitzada del llegat de l’arquitecte’, van manifestar que l’arquitecte tarragoní Josep Maria Jujol Gibert tenia una creativitat de primera línia, superlativa i els 22.000 documents que estan catalogant els estan classificant pels seus continguts, sobre la vida y obra del genio modernista. Es tracta de dibuixos i esbossos, i desenes d’objectes personals que conformen un llegar únic.

L’u de desembre de 2022 els fills del arquitecte cediren al COAC 5.100 documents, que des de els anys vuitanta ja reconeixien el treball inigualable de Jujol. El seu llegat és una col·lecció excepcional, pel volum i la riquesa dels seus fons, entre els que es troben els primers dissenys que feia amb tan sols deu anys d’edat, entre ells una pandereta pintada i decorada al més pur estil Jujol.

Ja en 1989 el COAC es va ocupar de la restauració de la Casa Ximenis, fent-se càrrec dels honoraris del projecte, i un any més tard negociaren amb l’Ajuntament per evitar que és perdés el cine del Metropol, ja que va estar a punt de convertir-se en una sabateria.

L’obra de Jujol ja es considera trencadora pel ús del reciclatge que feia dels materials: compte!, ara fa cents anys. Segons els arquitectes arxivers va deixar més documentació que Miró, Dalí i Mies van fer Rohe. Jujol és el tercer arquitecte internacional amb més dibuixos, darrere Frank Lloyd Wirght i Le Corbusier i davant de Mies van der Rohe, però a més a més , els dibuixos jujolians són autògrafs, fets per ell, no així en el cas dels altres arquitectes. Miró va deixar fets 10.000, Dalí 7.800 i Matisse 1.500. Jujol en creà 23.550. A més s’ha donat el cas que els tres fills de l’arquitecte –Teresa, Thecla i Josep Maria– no s’han casat, no hi ha ni cunyats ni cunyades i sempre han viscut junts ha motivat que l’Arxiu Jujol arribés «molt sencer i fet per transmissió directe per la família», diuen els experts.

Col·laborador d’Antoni Gaudí, ja que li posa el color a la Casa Batlló i a la Sala Hipòstila i al banc del Parc Güell amb la ceràmica trencadissa. Està present a una seixanta poblacions catalanes. Tot el seu llegat és «una veritable immensitat oceànica d’un artista que no parava de crear, usant papers d’embalatge, factures, cartes i qualsevol tros de paper per dissenyar obres».

La ciutat té una assignatura més que pendent amb el seu fill il·lustre, per tant des de la Casa de les Ànimes, que està a tocar a l’actual seu col·legial i és propietat del COAC, que està disposat a cedir si las administracions se involucren i contribueixen en impulsar el projecte. Sembla ser que ja existeix “el compromís de la Diputació i l’Ajuntament, que cadascú posa un terç dels dos milions d’euros, en els que s’estima la inversió. Falta el ‘sí’ de la Generalitat que no es va arribar a concretar», segons Jordi Romera, president del COAC.

Ara estem davant de dues propostes el ‘Centre Jujol’ i l’‘Arxiu Jujol’, liderats per l’Ajuntament i el COAC, respectivament. Tot el que estava previst realitzar al número 46 de la Rambla Nova es modificarà amb la compra recent del carrer Méndez Núñez: pot haver més superfície a dedicar a Jujol en plena Rambla, via més transitada i turística de la ciutat i els estudiosos de Jujol hauran d’anar si o si a l’Arxiu ubicat a la Part Alta, administrat pel arquitectes.

tracking