La Torre del Pretori ja era un Espai de Memòria

El dia 22 de novembre el Diari de Tarragona es feia ressò de la declaració de la Torre del Pretori com a Lloc de memòria, per part del Govern de l’Estat, en un acte en el que el Delegat del Govern va proclamar el deure de memòria i la necessitat de defendre la democràcia cada dia.

Aquest deure de memòria, precisament, obliga a asseverar que les polítiques de memòria a Tarragona no són precisament ex novo. L’any 1984, fa més de quaranta anys, ja van iniciar-se intervencions de memòria democràtica, amb el monument als deportats en el Camp de Mart, a iniciativa de l’Amical Mauthausen, una obra que es va restaurar i reinterpretar el 2022.

A partir de la creació per Llei del Memorial Democràtic l’any 2007 i el finançament associat, es van posar en valor nous espais de memòria a Tarragona. El més destacat, per la seva dimensió simbòlica i material, va ser la dignificació de la fossa al cementiri, en col·laboració amb l’Associació de Víctimes de la Repressió Franquista de Tarragona, i que es va convertir en espai d’homenatge i record de totes les persones represaliades pel franquisme a la demarcació de Tarragona. Aquells anys també van recuperar-se dos refugis antiaeris, un a l’Ajuntament i un altre a la Casa Canals, que van ser museïtzats. I, en relació a la repressió efectuada per la dictadura franquista una vegada finalitzada la Guerra Civil ja va fer-se una petita museïtzació a la presó de Pilats i el Monument als Afusellats, situat al camí de l’Oliva.

L’any 2019, amb la creació de la conselleria de memòria democràtica de l’Ajuntament de Tarragona, es van retirar els elements de simbologia franquista que encara eren presents a la ciutat i es van senyalitzar nous espais, alhora que es van senyalitzar altres elements que ja s’havien posat en valor anteriorment, com la la presó de Pilats o la Muntanya de l’Oliva. Es va donar a conèixer el Convent de les Oblates com a lloc d’ empresonament de les dones que ja no cabien a la presó de Pilats, el Convent dels Pares Carmelites, que també va ser centre d’empresonament i classificació dels presoners republicans. O bé l’Antiga Audiència, on es duien a termes els judicis sumaríssims; la Cambra de Comerç, seu de la policia franquista de 1940 a 1990, o la Presó Provincial, inaugurada l’any 1953, on van treballar-hi de manera forçada presos republicans, en la seva construcció. També va fer-se una senyalització d’homenatge a Juan Gabriel Rodrigo Knafo, mort el 5 de març de 1976 i vinculat directament amb els fets de Vitòria. I, encara, es va reinterpretar de nou el monument als deportats en el Camp de Mart, amb inclusió d’imatges de la seva inauguració l’any 1984.

Aquests espais, que formen part de la Xarxa d’Espais de Memòria de Catalunya i que poden visitar-se a la web (https://banc.memoria.gencat.cat/ca/results/espais_memoria/45 ) són fruit d’una tasca constant en el temps de la societat civil, amb l’impuls de les associacions memorialistes i, sobretot, de la feina d’investigació i de documentació que ha portat -i porta a terme- l’Arxiu tots aquests anys, que ha permès fer efectiu els drets a la veritat, la justícia i la reparació, amb una programació de memòria democràtica de qualitat. Benvinguda sigui, també, la nova incorporació de l’Estat en l’impuls de les polítiques de memòria, i que a Tarragona i a Catalunya fa anys que es duen a terme. La identificació de lògiques de complementarietat entre administracions permetran que la defensa diària de la democràcia sigui més efectiva, i que aquesta pedagogia impulsada i actualitzada des de l’Arxiu fertilitzi com una pluja fina, el camp dels valors democràtics, el compromís social i territorial i l’enriquiment cívic i ciutadà, evitant els focs d’encenalls.