Una àrea metropolitana a mida dels de sempre: el veritable objectiu del nou ens del Camp de Tarragona

El passat 31 d’octubre es va constituir oficialment l’associació per impulsar la futura Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona. El procés, tanmateix, ha estat marcat per l’opacitat, la manca de debat públic i l’absència total de participació ciutadana. Els ajuntaments implicats han aprovat els estatuts en plens municipals sense que aquests hagin estat publicats ni sotmesos a cap mena de consulta. Tot indica que ens trobem davant una maniobra política més que no pas davant una necessitat real del territori.

Vegueria o àrea metropolitana?

Catalunya té una llarga tradició d’organització territorial pròpia, que es remunta a les vegueries medievals. Recuperades breument el 1936 i reconegudes de nou a l’Estatut de 2006, les vegueries representen un model de govern més fidel a la realitat social i històrica del país. La Vegueria del Camp de Tarragona, segons la llei, hauria d’estar formada pel Tarragonès, el Baix Camp, l’Alt Camp, la Conca de Barberà i el Priorat.

Però en comptes de desplegar aquesta estructura pròpia, s’imposa un model importat: una “àrea metropolitana” inspirada en la de Barcelona. Un concepte pensat per a un entorn urbà dens i metropolità, però que difícilment respon a les necessitats ni a la diversitat territorial del Camp de Tarragona. Enlloc de construir sobre la realitat catalana, s’aposta per un model uniformitzador i centralitzador que dilueix la identitat del territori.

El PSC i la temptació del poder

No és cap secret que el PSC ha estat el principal impulsor d’aquesta nova àrea metropolitana. Històricament, el partit ha buscat replicar al Camp el model d’influència i control institucional que té a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. A les comarques tarragonines, però, el PSC mai no ha governat la Diputació de Tarragona en democràcia, i els resultats municipals li dificulten obtenir la presidència d’aquest ens.

Així, la creació d’un nou organisme supramunicipal pot llegir-se com una operació de poder: un espai institucional fet a mida per garantir influència, càrrecs i recursos. Un nou cementiri d’elefants per a antics càrrecs i militants fidels, a imatge del que ja s’ha vist a l’AMB. No és casual que l’impuls coincideixi amb un moment en què el PSC torna a controlar els ajuntaments de Tarragona i Reus: és una finestra d’oportunitat que el partit aprofita per bastir una nova estructura política a la seva conveniència.

Un model econòmic al servei dels de sempre

En les poques informacions que s’han fet públiques, es parla de la participació d’entitats públiques, privades i del teixit empresarial. Però coneixent qui hi ha darrere de la iniciativa, és fàcil imaginar cap a on pivotarà aquesta col·laboració: grans projectes urbanístics, infraestructures faraòniques, més carreteres, casinos i macroinstal·lacions.

Mentre uns parlen de ‘planificació estratègica’, el territori reclama sobirania popular i ecològica davant d’aquest model depredador. Per exemple, mentre a Mont-roig s’organitzava la primera acció de Revoltes de la Terra en què milers de persones van dir ‘no a la Lotte’, el president Illa va trobar-se a Seül amb els representants de la multinacional. La contraposició és clara: planificació democràtica o planificació al servei dels interessos econòmics d’uns pocs.

Un ens opac i difícil de fiscalitzar

El nou organisme neix ja amb un pecat original de l’opacitat. Si el procés de creació ha estat tancat i poc transparent, què podem esperar del seu funcionament? Els ens supramunicipals són, per definició, més difícils de fiscalitzar. I en un territori com el nostre, on els casos de mala gestió, clientelisme i corrupció no han estat pocs —recordem casos com INIPRO, INNOVA o contractar detectius per espiar periodistes—, la manca de garanties de transparència és especialment preocupant. Crear un nou ens d’aquestes dimensions sense una supervisió clara ni un pla de control democràtic és obrir una nova porta a la impunitat institucional.

Començar la casa per la teulada

La creació de l’Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona no respon a cap planificació territorial prèvia. El Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona, aprovat el 2010, encara no ha estat revisat, i el Pla Director de l’Àrea Central del Camp dorm en un calaix. Enlloc de repensar el territori des de la participació i la planificació, els partits majoritaris (PSC, ERC i Junts) han optat per inventar-se un nou ens sense fonament tècnic ni social.

Primer s’hauria de planificar amb criteris democràtics, ambientals i socials— i després, si cal, crear els instruments per aplicar aquesta planificació. Fer-ho al revés només serveix per consolidar interessos polítics i econòmics. A més, si l’excusa és millorar alguns serveis, per què no exprimim les competències dels organismes que ja existeixen en comptes de crear-ne un de nou?

El futur del Camp, a mans de la seva gent

El Camp de Tarragona necessita repensar-se des de baix, des dels seus pobles, ciutats i moviments socials. El futur del territori no pot quedar en mans d’especuladors ni d’un model econòmic esgotat basat en el turisme de sol i platja i la indústria contaminant. El que cal és una planificació democràtica i popular, amb la gent del Camp decidint el seu futur, i no una estructura burocràtica feta per perpetuar els privilegis d’uns quants.