Les senyores del Castell del Catllar
Al Catllar hi van dominar diferents cases nobles entre els segles XII i XIX. Hi van manar la casa Montoliu, la Recasens, l’Olzinelles, la Queralt, la Pallars, la Queralt-Pallars i la Queralt-Icart. Quatre dones emparentades van ser-ne senyores de forma successiva entre el 1362 i el 1488: Beatriu d’Olzinelles, Joana de Queralt, Elionor de Queralt i Elionor de Pallars.
Amb la nissaga Montoliu trobem Ermessenda de Claramunt, senyora de Vespella i mare de Francesca. La primera comtessa documentada va ser Esclarmonda d’Anglesola. En quedar vídua va ser la tutora i procuradora testamentària del seu fill. Les filles van ser Blanca i Saurineta de Montoliu.
L’any 1344 el Catllar es va vendre a la família Recasens. Una de les primeres comtesses va ser Geraldona d’Anglesola, germana d’Esclarmonda i filla de Blanca de Cervelló. Malgrat que la nissaga masculina va canviar, es documenta una continuïtat del poder a través d’aquestes dones. Els lligams entre la família Montoliu i Anglesola devien facilitar la venda del castell.
L’any 1351 la fortificació va passar a la nissaga Olzinelles. La primera comtessa d’aquesta va ser Berenguerona, filla d’Elisenda de Solzina. D’aquesta va néixer Blanqueta. La segona va ser Beatriu de Boixadors. Tenia una esclava que es deia Agent i una dama que es deia Francesca de Rabinat. Les seves netes, Blanca i Elisabet, van ser monges de Xixena.
La tercera dona del llinatge va ser Constança d’Empúries. Va morir el 1362 i va ser enterrada a la casa dels dominics de Tarragona. La seva filla Beatriu d’Olzinelles i Empúries va ser la primera dona en rebre el títol de senyora del Catllar. Va ser la jove d’Alamanda de Rocabertí.
La forma de transmissió del patrimoni era per línia masculina. En cas que només quedés la descendència femenina, aquestes rebien una dot per casar-se i el domini passava al marit. Una de les condicions testamentàries era que el marit tenia que portar el nom d’Olzinelles i utilitzar el segell d’aquesta casa. No obstant, alguns documents ja parlen de Beatriu de Queralt.
La casa Queralt va aparèixer emparentant-se amb Beatriu. A la seva mort el 1402, la filla Joana era menor d’edat. Aquesta filla és considerada la segona senyora del Catllar. El seu desig era ser enterrada a la capella del Corpus Christi de la catedral de Tarragona. Alguns documents encara parlen de Joana d’Olzinelles. La primera filla, Margarita, va morir i la segona, Elionor, va heretar la baronia. Elionor de Queralt és la tercera senyora del Catllar.
Inicialment Joana va deixar la baronia al Capítol de la Catedral. La filla Elionor de Queralt va lluitar pels drets i també va voler ser enterrada a la capella del Corpus Christi. En la Guerra Civil es va posar de la banda joanista, mentre que la seva filla Elionor de Pallars ho va fer del Principat. La mare va posar com a clàusula que la filla tenia que canviar de partit per heretar. Elionor de Pallar va ser la següent baronessa del Catllar.
La nissaga Pallars es va iniciar amb Elionor el 1472. Es va emparentar amb la noblesa portuguesa dels Avranxes. La seva sogra va ser Isabel d’Acuña. L’enllaç va tenir un rerefons polític participant-hi la monarquia portuguesa. Elionor va aportar el Catllar com a dot però si moria sense fills els béns tornaven a la seva mare. Apareix sovint com Elionor d’Avranxes.
Acabada la guerra Elionor va fer front a la casa Icart de Torredembarra i a la monarquia catalana. Finalment el Catllar li va retre homenatge. Les dificultats la van obligar a donar la baronia a la família Queralt. Va deixar el poder al marit però li va retirar més tard. Va demanar ser enterrada a la capella de sant Joan Baptista de la catedral. Va deixar els vestits a les seves donzelles Elionor i Francina i va intercedir per alliberar la seva esclava Bartomeua. Va ser excomunicada i considerada una dona cruel i abusadora.
La bonança va tornar amb la família Queralt. Amb aquesta família es troba Violant Rosso, filla de Caterina Ximenis. Una altre dona va ser Angelina de Luna, filla d’Inés de Mendoza. Una tercera que apareix en aquests moments és Cecília de Cardona, filla de Caterina de Rocabertí. Aquesta va quedar vídua el 1534 i va passar a exercir la jurisdicció del Catllar. D’aquesta manera la branca dels Cardona es va lligar amb la Queralt.
També trobem a Comtessina d’Icart, filla d’Isabel d’Agustí. Una altra dona de la casa Queralt va ser Maria de Codina, filla de Jerònima de Cardona. La filla Magina va néixer al Catllar. En aquests moments tenim documentades les criades Bruna, Tornera i Anguera i a la dida Managada. Maria va ser usufructuaria dels bens del seu marit fins el 1613. La última dona dels Queralt va ser Joana d’Alagó i de Recasens, filla d’Elisabet de Recasens.
El 1689 va suposar l’arribada de la família Queralt-Riart. Hi trobem Maria de Xammar i de Meca, Francesca Descatllar i Desbarch i Maria Josepa de Pinós. Aquesta va prendre possessió del Catllar com hereva universal i tutora del seu fill. Altres dones emparentades amb la nissaga van ser Maria Luisa de Silva, Maria del Pilar Bucarelli i Maria Francesca de Cabanyes.
A la documentació trobem que moltes filles es feien religioses i també n’hi havia de bastardes procedents de relacions no oficials. L’esperança de vida d’una comtessa era de 40 o 45 anys. La fortalesa del Catllar va ser venuda l’any 1842 però la noblesa ja feia temps que no hi senyorejava.
*Aquest treball s’ha dut a terme a partir de l’obra ‘El Castell, Vila i Terme del Catllar’ (1999).