Lluís Permanyer

El modernistes i els noucentistes estem de dol, el proppassat dijous 23 d’octubre es va produir l’òbit de Lluís Permayer, a causa d’un infart als 86 anys. El dia abans publicava a La Vanguardia l’article Millet i Cabot, un encontre complementari i fructífer, dos figures del catalanisme que propiciaren la construcció del Palau de la Música projectat per Lluís Domènech i Montaner. Des de l’any 1966 estava vinculat a aquest diari. Els seus articles interessaven a una multitud de ciutadans. Es va especialitzà en la seva estimada Barcelona, en un coneixement de la seva història i en una atenció diària al seu present, dia rere dia.

Va exercir de cicerone de luxe per a visitants ínclits de la ciutat. Té una bibliografia pròpia força extensa, amb vuitanta títols, així com centenars de conferències, en las que desgrana un sens fi d’històries ciutadanes. Tot plegat ho porta a terme amb una independència de criteri, fent oïdes sords als requeriments institucionals, rebutjant sense vacil·lar càrrecs, reconeixements i altres oferiments públics.

L’art va ser una de les seves passions, informava sobre l’evolució i la producció d’alguns amics seus com Joan Miró, Antoni Tàpies, Joan Brossa Antoni Clavé, Pablo Picasso i Salvador Dalí, entre altres.

No volia que el qualifiquessin com cronista de la ciutat, ja que no li agradava, perquè li semblava pretensió, però era el millor. Era molt observador. Un home curiós, una qualitat que té que tenir tot bon periodista.

El ‘Periodista noucentista’ ens ha deixat onze articles inèdits de la seva secció ‘El Álbum’. En les pàgines de ‘Viure’, que s’aniran publicant cada dijous fins el 8 de gener. Llicenciat amb Dret, es va dedicar molt aviat al periodisme. Va col·laborar amb la revista setmanal ‘Destino’ des de 1966, a La Vanguardia va escriure al inici a la secció internacional i més tard a la crònica ciutadana.

Va escriure fins el darrer moment amb la ment clara i la ploma afilada. Ens ha deixat llibres com ‘Barcelona un paisatge modernista, Sagnier i els modernistes, El Passeig de Gràcia. 200 anys d’un espai burgés, L’eixample desaparegut, Vides privades de la Barcelona burgesa’, entre altres. Ara s’ha anunciat que el seu darrer llibre Cites i testimonis sobre Barcelona, amb més de 500 noves incorporacions i segons ell és «el monument immaterial que dedico a la meva ciutat».