Escriptores catalanes del XXI

El curs 2014-2015 es va crear, gràcies a l’ajut de Fundació Privada Mútua Catalana, la Càtedra Josep Anton Baixeras de patrimoni literari català, coordinada des del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili, i cada any una de les seves activitats és la d’organitzar unes jornades d’estudi i divulgació (podeu visitar el web). En encetar aquesta nova dècada, si bé tradicionalment les havíem dedicades al passat, enguany, el dia 22 d’octubre, ens vam fixar en el patrimoni literari del present i, en concret, en les escriptores catalanes d’aquest segle.

Sovint, i moltes vegades amb raó, se’ns acusa als estudis universitaris de parlar molt del passat i molt poc dels corrents vigents; d’insistir en la història literària —ben important, tanmateix, perquè qui perd els orígens perd la identitat— i gairebé gens o molt breument en la literatura actual. Per això, doncs, també trobàvem necessari de parlar de l’ara i aquí d’unes autores, les trajectòries i obres d’algunes de les quals ja estan ben consolidades i fins i tot han sigut i són motiu d’estudis i recerques. I perquè, encara malauradament, cal reivindicar el passat silenciat però, també, la literatura en construcció de les escriptores del present.

La Càtedra Baixeras participa en el projecte europeu Eramus+, ‘Women’s Legacy’ —com d’altres grups de recerca de la URV o l’APELLC i Veus de dones a Tarragona—, que treballa per recuperar el llegat de les dones i revertir la criptogínia (ocultació de les dones o de referents femenins). Així, per exemple, la Història de la literatura catalana (editorial Ariel, 1984-1988), amb 11 volums ben gruixuts, recull un total d’uns 4000 noms d’homes i només 147 de dones. Aquesta dada, com moltes d’altres d’invisibilització, fou el tema central de la ponència de Maria Lacueva —una de les coordinadores del projecte esmentat—, que va fer un recorregut per una munió d’aportacions literàries femenines que han estat obviades durant segles, però que han començat a ser recuperades recentment. Un contrast amb la vitalitat de les escriptores del XXI que, amb gran varietat de recursos literaris, estils, formes i formats —i, amb força trets comuns, alhora—, escriuen des d’un cos femení per dir i, sobretot, per dir-se i explicar les identitats diverses de les (anti)heroïnes contemporànies. Ho van demostrar les ponències sobre les dramaturgues, poetes i narradores que van impartir Adriana Nicolau, Meritxell Matas i Laura Fabregat, respectivament. Pel que fa a la poesia, Glòria Coll Domingo, poeta i música, amb la seva veu i el violoncel ens va oferir l’espectacle creat expressament per a l’ocasió, “Anomenaràs el món amb les teves paraules”, amb un gran ventall de textos i amb una execució magnífica que va seduir el públic. I, pel que fa la narrativa, la ponència de Lurdes Malgrat, escriptora també del segle XX, va traçar una anàlisi acurada de les obres d’una altra autora actual merescudament reconeguda i que paga molt la pena llegir, Mònica Batet. I encara cal fer referència als còmics i àlbums il·lustrats, perquè Eduard Baile, en la seva intervenció, va tractar molts aspectes i matisos de les publicacions i l’evolució de dues autores que han influït i marcat la infantesa de les darreres generacions, Pilarin Bayés i Roser Capdevila.

Per a la Càtedra Baixeras, començar una nova dècada amb aquesta Jornada sobre patrimoni literari català actual —si més no una bona part—, amb tantes possibilitats i polifonia de veus, ha estat tot un èxit.