El jaciment arqueològic de Tarragona
El proppassat 22 d’octubre es van presentar a la sala del sarcòfag d’Hipòlit del MHT, les intervencions arqueològiques realitzades al número 1 del carrer López Peláez, el solar de la que fou la Casa Cuartel de la Guàrdia Civil, d’ingrata memòria. Amb això es completaven algunes informacions al coneixement del suburbi nord-occidental de Tàrraco. L’excavació es recordarà per la troballa de dues peces, dos fulcres de bronço representant dos èquids simètrics, probablement del segle II-III aC, així com una conducció d’aigua encara fluent. L’existència d’edificis adjacents habitats impedir l’ampliació de l’excavació en el seu moment, ara coberta i edificada a sobre per un bloc de pisos.
La troballa extramurs de la urbs ve a recordar l’amplitud de la ciutat als primers segles de la nostra era, la qual, aixecant una mica la mirada, ens fa veure com la pràctica totalitat el municipi és un jaciment arqueològic. Des del Mèdol o la torre dels Escipions fins a les renovades exploracions a la vila de Cal·lípolis als Prats d’Albinyana, serà difícil trobar un metre quadrat sota el qual no s’oculti alguna resta de la ciutat romana.
Al 25è aniversari del reconeixement de Tàrraco com Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO cal recordar que potser es va fer curt en la designació de només nou edificacions dins d’aquest reconeixement, tot tenint en compte el que ja coneixem ocults, com per exemple la font dels lleons, com les eventuals troballes que es puguin identificar en el futur. Caldria doncs elevar a UNESCO la realitat el jaciment Tàrraco en la seva totalitat.
Una altra matèria, relacionada i actual, és la possibilitat d’usos diversos dels monuments. Tal és la consideració d’obtenir de les restes arqueològiques, romanes o posteriors, algun benefici econòmic per sobre de la simple observació i les taxes a aplicar per visites i rets d’imatge. Fins a un ideal que el manteniment i protecció dels monuments pogués finançar-se pels mateixos monuments, hi ha camí perquè la ciutat comercialitzi el seu patrimoni. S’ha fet amb èxit, per exemple, amb l’antiga plaça de braus, edifici modernista singular que ha passat de lloc d’espectacles barbàrics que degradaven principis legals de respecte als animals i a les persones, algunes disminuïdes (us en recordeu del ‘Bombero torero’ i els seus nans?), a ser un centre i recurs cultural de primer ordre.
Una mica més complicat és fer servir l’amfiteatre per recreacions històriques si no es completen les tasques de recondicionament de les grades i els accessos al públic i altres elements de seguretat d’espectacles. Això sí, si és que el pas de trens de mercaderies, perilloses o no, no acaben de malmetre el monument o impedir l’accés pel públic per risc d’enrunament. En tot cas s’ha de ser molt curós i respectar els usos al que cada monument, antic o no tant, hagi tingut o tingui. Això va pels intents de trepitjar per tercera vegada en la mateixa pedra d’instal·lar restaurants en fortins militars, idea tan obtusa com posar una discoteca a la catedral. Cosa que, per cert, de segur que fora un èxit de públic, que no tothom creu en el respecte als béns arqueològics.
Haurem d’esperar a la constitució de l’esperat Consorci del Patrimoni, que no dubtem tindrà la seu a Tarragona, que inclogui tot el jaciment de Tarragona i estableixi criteris d’utilització, prioritats de recuperació i rehabilitació, així com desenvolupament els grans projectes, des del Museu Diocesà a la connexió de monuments amb la Part Baixa de la ciutat. Feina no faltarà. Diners, també.