El rellotge dominical

Com saben els amants dels contes, el Rellotge és un personatge de la novel·la A través del mirall i el que hi va trobar l’Alícia de Lewis Carroll, que apareix únicament al primer capítol, quan l’Alícia travessa el mirall de casa seva en direcció al ‘Món a Través del Mirall’. 

Desitjant viatjar a un món màgic, i inspirant-me en aquesta història tan plena de sorpreses, he pensat que el bo dels diumenges és que, quan arriben, un pot ser una mica més mandrós i endarrerir, diguem, una hora —per exemple— el moment de llevar-se definitivament del llit.

Podem també passar al menjador a esmorzar amb tranquil·litat i fer una ullada als nostres llibres de la petita prestatgeria on s’acumulen els contes de la nostra infància, per imaginar que el pèndol del vell rellotge de paret que vam heretar del nostre avi rellotger és gairebé el mateix rellotge del saló de la casa de l’Alícia, només que és la seva contrapart al ‘Món a Través del Mirall’, el mirall del bufet del nostre menjador, és clar, també antic, que veiem de reüll.

Se’ns barregen les històries, la del conte i la del nostre matí de qualsevol diumenge. Mentre que al ‘Món Real’ l’únic que es pot veure del rellotge és la seva part davantera i la part posterior reflectida al mirall de la xemeneia, al ‘Món a Través del Mirall’ es pot veure la seva cara, que no és altra que la d’un vellet d’aspecte alegre al qual, segur, li encanta submergir-se al seu taller ple de corretges, caixes, esferes, corones i un munt d’artefactes marcadors del temps, alguns ja rovellats pel pas, precisament, del temps.

Del conte que ens ocupa, en tot cas, el Rellotge està perpetuament recolzat sobre la lleixa de la xemeneia esmentada i, durant tot el temps que l’Alícia el mira, aquest li somriu amb una marcada picardia. Jo miro el del meu avi i m’adono que les manetes ja no aguanten tants avenços i tants retrocessos meridians, amb els horaris d’estiu, els d’hivern i ara els inventats… perquè, encara que es tracti del de Greenwich, no deixa de ser una més de les línies imaginàries semicirculars que connecten el Pol Nord amb el Pol Sud, formant cercles complets al voltant de la Terra. És a dir, tot un conte.